L'eugenèsia al Japó Imperial : la condició biològica i espiritual com a criteri definitori de la persona

Abstract

El procés expansionista japonès feu que la societat nipona deixés de ser mono lingüística, monocultura i mono ètnica. Malgrat implementar-se programes polítics, lingüístics i d'assimilació cultural per afavorir una eventual japonització en els nous territoris conquerits, durant l'imperialisme japonès la sang servia com a criteri per a identificar la puresa racial d'una persona. Per regla, un japonès era considerat un autèntic descendent de Yamato si la seva sang era pura i, per tant, no havia estat mai barrejada amb la d'una ètnia diferent. En aquest estudi ens proposem identificar els criteris de selecció emprats durant el Japó Imperial, així com les causes nacionalistes i les contradiccions d'aquestes polítiques.

The Japanese expansionist process resulted in Japanese society no longer being monolingual, monocultural, and mono ethnic. Although political, linguistic, and cultural assimilation programs were implemented to promote eventual Japanization in the newly conquered territories, during Japanese imperialism, blood was used as a criterion to determine the racial purity of an individual. Generally, a person of Japanese descent was considered a true descendant of Yamato if their blood was pure and had never been mixed with that of a different ethnic group. In this study, we aim to identify the selection criteria used during Imperial Japan, as well as the nationalist causes and contradictions of these policies.