En este artículo doy cuenta de la formación del discurso sobre la autocensura en la historiografía en los tratados sobre el arte de la historia de autores hispánicos de los siglos XVI y XVII (c. 1550 - c. 1650). Analizo las ideas de los tratadistas sobre las razones, las formas y los efectos de la autocensura en la escritura y en la difusión de la narrativa histórica, identifico las fuentes y las tradiciones de pensamiento clásicas en las que se inscriben estas ideas y examino su desarrollo específico en la tratadística historiográfica altomoderna. Mi análisis parte de la hipótesis de interpretación de que el discurso teórico concibió y reguló la autocensura no solo como un obstáculo para el libre y recto ejercicio de la historiografía, sino también como una medida que en diversas situaciones resultaba necesaria y beneficiosa para el desarrollo y la mejora de la disciplina.

En aquest article dono compte de la formació del discurs sobre l'autocensura en la historiografia, en els tractats sobre l'art de la història d'autors hispànics dels segles XVI i XVII (c. 1550 - c. 1650). Hi analitzo les idees dels tractadistes sobre les raons, les formes i els efectes de l'autocensura en l'escriptura i en la difusió de la narrativa històrica, identifico les fonts i les tradicions de pensament clàssiques en les quals s'inscriuen aquestes idees i n'examino el desenvolupament específic en la tractadística historiogràfica de l'alta edat moderna. La meva anàlisi parteix de la hipòtesi d'interpretació que el discurs teòric va concebre i va regular l'autocensura no només com un obstacle al lliure i recte exercici de la historiografia, sinó també com una mesura que en diverses situacions resultava necessària i beneficiosa per al desenvolupament i la millora de la disciplina.

This article gives an account of the discourse on historiographical self-censorship in treatises about the art of history written by Hispanic authors in the sixteenth and seventeenth centuries (c. 1550-c. 1650). I analyse the ideas of treatise writers about the reasons for self-censorship and the forms and effects of it on the writing and dissemination of historical works. I study the Classical sources and traditions of thought to which these ideas belong and examine the way they were interpreted and reshaped in early modern treatises on historiography. My main working hypothesis is that theoretical discourse understood self-censorship not only as an obstacle to the proper development of historiography, but also as a necessary and beneficial means of developing and improving the discipline in various situations.