En el pasado año 2016 hemos sido testigos de unos acontecimientos preocupantes en el ámbito de la comunicación, la política y el periodismo. En las campañas del Brexit y de las elecciones presidenciales en los Estados Unidos hemos podido observar que se han hecho promesas y declaraciones falsas con gran frecuencia. Estos sucesos han dado lugar a la aparición explosiva del término 'posverdad', convirtiéndose en la palabra del año 2016 elegida por el Diccionario Oxford. El término está oficialmente definido como asignación de circunstancias en las que la apelación emotiva es más efectiva que la argumentación con hechos. Dado que todavía no hay consenso sobre el significado del término en su aplicación práctica y falta una profundización académica, el objetivo general de este trabajo es desmontar este concepto en sus diversas facetas para ofrecer una mejor aproximación al mismo y de encontrar una respuesta a la pregunta de si es lo mismo que la mentira de siempre. Para lograr este fin, los objetivos específicos son analizar los contextos en los que ha surgido el fenómeno, extraer las características de la posverdad y proponer un modelo para analizarla. Metodológicamente, se trata de un trabajo teórico que se basa en la relación de elementos y teorías, y en la continua reflexión. Este análisis teórico da como resultado que la posverdad tiene algunos rasgos característicos, determinados por las condiciones actuales en el ámbito social, político y mediático, que la definen como un proceso y que la distinguen de la mentira. El análisis revela que en los procesos de posverdad intervienen los políticos, los medios y los ciudadanos como actores activos, siendo la mediatización uno de los aspectos importantes que marcan la diferencia con la mentira. Relacionado con esto, el carácter público es otra particularidad. Otro resultado de la investigación es que los fenómenos de posverdad no son una novedad, pero sí son más presentes y más extremos. La posmodernidad, las tecnologías avanzadas y el entorno digital han intensificado cada una de las fases del desarrollo de un caso de posverdad convirtiéndolo en un problema más visible y más relevante.

En el pasado año 2016 hemos sido testigos de unos acontecimientos preocupantes en el ámbito de la comunicación, la política y el periodismo. En las campañas del Brexit y de las elecciones presidenciales en los Estados Unidos hemos podido observar que se han hecho promesas y declaraciones falsas con gran frecuencia. Estos sucesos han dado lugar a la aparición explosiva del término 'posverdad', convirtiéndose en la palabra del año 2016 elegida por el Diccionario Oxford. El término está oficialmente definido como asignación de circunstancias en las que la apelación emotiva es más efectiva que la argumentación con hechos. Dado que todavía no hay consenso sobre el significado del término en su aplicación práctica y falta una profundización académica, el objetivo general de este trabajo es desmontar este concepto en sus diversas facetas para ofrecer una mejor aproximación al mismo y de encontrar una respuesta a la pregunta de si es lo mismo que la mentira de siempre. Para lograr este fin, los objetivos específicos son analizar los contextos en los que ha surgido el fenómeno, extraer las características de la posverdad y proponer un modelo para analizarla. Metodológicamente, se trata de un trabajo teórico que se basa en la relación de elementos y teorías, y en la continua reflexión. Este análisis teórico da como resultado que la posverdad tiene algunos rasgos característicos, determinados por las condiciones actuales en el ámbito social, político y mediático, que la definen como un proceso y que la distinguen de la mentira. El análisis revela que en los procesos de posverdad intervienen los políticos, los medios y los ciudadanos como actores activos, siendo la mediatización uno de los aspectos importantes que marcan la diferencia con la mentira. Relacionado con esto, el carácter público es otra particularidad. Otro resultado de la investigación es que los fenómenos de posverdad no son una novedad, pero sí son más presentes y más extremos. La posmodernidad, las tecnologías avanzadas y el entorno digital han intensificado cada una de las fases del desarrollo de un caso de posverdad convirtiéndolo en un problema más visible y más relevante.

In the past year 2016, we have been witnesses of some alarming events in the area of communication, politics and journalism. During the campaigns for Brexit and the presidential elections in the United States we could observe that false promises and declarations have been made with great frequency. Those incidents lead to the explosive appearance of the term 'post-truth' which was named word of the year 2016 by the Oxford Dictionary. The term is officially defined as assignment of circumstances in which the emotional appeal is more effective than an argumentation based on facts. As there is still no consensus about the significance of the word practically applied and a lack of academic in-depth study, the general goal of this thesis is to disassemble the concept into its diverse aspects to offer a better approximation to it and to find an answer to the question whether post-truth is the same as the usual old lie. To reach this aim, the specific goals are to analyse the contexts in which the phenomenon has arisen, to extract the characteristics of post-truth and to propose a model for analysing it. In terms of methodology, it is a theoretic thesis that is based on the relation of elements and theories as well as continuous reflection. The theoretical analysis reveals that post-truth has some characteristic traits, determined by the current conditions in the social, political and media area, which define it as a process and distinguish post-truth from a lie. The analysis shows that politicians, the media and the citizens participate in post-truth processes as active actors, the mediatization being one of the important aspects that mark the difference to the lie. Related to this, the public nature is another distinctive feature. Another result of this investigation is that the post-truth phenomena are not new but more present and more extreme. Postmodernity, advanced technologies and the digital sphere have intensified each phase of the development of a post-truth case converting it into a more visible and more relevant problem.

In the past year 2016, we have been witnesses of some alarming events in the area of communication, politics and journalism. During the campaigns for Brexit and the presidential elections in the United States we could observe that false promises and declarations have been made with great frequency. Those incidents lead to the explosive appearance of the term 'post-truth' which was named word of the year 2016 by the Oxford Dictionary. The term is officially defined as assignment of circumstances in which the emotional appeal is more effective than an argumentation based on facts. As there is still no consensus about the significance of the word practically applied and a lack of academic in-depth study, the general goal of this thesis is to disassemble the concept into its diverse aspects to offer a better approximation to it and to find an answer to the question whether post-truth is the same as the usual old lie. To reach this aim, the specific goals are to analyse the contexts in which the phenomenon has arisen, to extract the characteristics of post-truth and to propose a model for analysing it. In terms of methodology, it is a theoretic thesis that is based on the relation of elements and theories as well as continuous reflection. The theoretical analysis reveals that post-truth has some characteristic traits, determined by the current conditions in the social, political and media area, which define it as a process and distinguish post-truth from a lie. The analysis shows that politicians, the media and the citizens participate in post-truth processes as active actors, the mediatization being one of the important aspects that mark the difference to the lie. Related to this, the public nature is another distinctive feature. Another result of this investigation is that the post-truth phenomena are not new but more present and more extreme. Postmodernity, advanced technologies and the digital sphere have intensified each phase of the development of a post-truth case converting it into a more visible and more relevant problem.

Al darrer any 2016 esdeveniments com el Brexit, el referèndum sobre la pau a Colòmbia i l'elecció de Donald Trump com a president dels Estats Units han donat lloc a l'aparició explosiva de la paraula 'postveritat', convertint-se en la paraula de l'any 2016 escollida pel Diccionari Oxford. El terme està oficialment definit com a assignació de circumstàncies en els que l'apel·lació emotiva es més eficient que l'argumentació amb fets. Com encara no hi ha consens sobre el significat de la paraula en la seva aplicació practica i cal un aprofundiment acadèmic, l'objectiu general d'aquest treball es desmuntar aquest concepte en les seves diverses facetes per a oferir una millor aproximació al mateix i de trobar una resposta a la pregunta de si es el mateix que la mentida de sempre. Per a aconseguir aquest fi, els objectius específics son analitzar els contexts en els que ha sorgit el fenomen, extreure les característiques de la postveritat y proposar un model per analitzar-ho. Metodològicament, es tracta d'un treball teòric que es basa en la relació d'elements i teories, i en la continua reflexió. Aquesta anàlisi teòrica dóna com a resultat que la postveritat té alguns trets característics, determinats per les condicions actuals en l'àmbit social, polític i mediàtic, que la defineixen com un procés i que la distingeixen de la mentida. L'anàlisi revela que en els processos de postveritat intervenen els polítics, els medis y els ciutadans com a actors actius, sent la mediatització un dels aspectes importants que marquen la diferència amb la mentida. Relacionat amb això, el caràcter públic es un altre particularitat. Un altre resultat de la investigació es que els fenòmens de postveritat no son una novetat, però sí son més presents i més extrems. La postmodernitat, les tecnologies avançades i l'entorn digital han intensificat cada una de les fases del desenvolupament d'un cas de postveritat convertint-ho en un problema més visible i més rellevant

Al darrer any 2016 esdeveniments com el Brexit, el referèndum sobre la pau a Colòmbia i l'elecció de Donald Trump com a president dels Estats Units han donat lloc a l'aparició explosiva de la paraula 'postveritat', convertint-se en la paraula de l'any 2016 escollida pel Diccionari Oxford. El terme està oficialment definit com a assignació de circumstàncies en els que l'apel·lació emotiva es més eficient que l'argumentació amb fets. Com encara no hi ha consens sobre el significat de la paraula en la seva aplicació practica i cal un aprofundiment acadèmic, l'objectiu general d'aquest treball es desmuntar aquest concepte en les seves diverses facetes per a oferir una millor aproximació al mateix i de trobar una resposta a la pregunta de si es el mateix que la mentida de sempre. Per a aconseguir aquest fi, els objectius específics son analitzar els contexts en els que ha sorgit el fenomen, extreure les característiques de la postveritat y proposar un model per analitzar-ho. Metodològicament, es tracta d'un treball teòric que es basa en la relació d'elements i teories, i en la continua reflexió. Aquesta anàlisi teòrica dóna com a resultat que la postveritat té alguns trets característics, determinats per les condicions actuals en l'àmbit social, polític i mediàtic, que la defineixen com un procés i que la distingeixen de la mentida. L'anàlisi revela que en els processos de postveritat intervenen els polítics, els medis y els ciutadans com a actors actius, sent la mediatització un dels aspectes importants que marquen la diferència amb la mentida. Relacionat amb això, el caràcter públic es un altre particularitat. Un altre resultat de la investigació es que els fenòmens de postveritat no son una novetat, però sí son més presents i més extrems. La postmodernitat, les tecnologies avançades i l'entorn digital han intensificat cada una de les fases del desenvolupament d'un cas de postveritat convertint-ho en un problema més visible i més rellevant