La literatura s'ha centrat en estudiar alguns aspectes de l'escepticisme antropogènic del canvi climàtic però és esporàdic en la majoria de casos i geografies. Aquest estudi intenta tractar parcialment aquesta mancança desenvolupant un model quantitatiu per discernir l'efecte del neoliberalisme com a sistema socioeconòmic, i la governança com a precursor d'actituds psicològiques, sobre la negació del canvi climàtic. Els resultats empírics, utilitzant una mostra de 21 països europeus, revelen que una major llibertat econòmica ha reduït les mesures mediambientals per fer front al canvi climàtic, i unes pràctiques governamentals efectives i estables han donat a les seves respectives circumscripcions l'espai psicològic per afrontar amb més eficiència el problema. No obstant, els efectes interactius sobre la ideologia han resultat menys concloents.

La literatura se concentra en el estudio de algunos aspectos del escepticismo antropogénico del cambio climático pero (esta limitado por / es esporádico en ) sus amplias formas de expresión y distribución geográfica. Este estudio intenta abordar parcialmente esa brecha mediante el desarrollo de un modelo cuantitativo para discernir el efecto del neoliberalismo como sistema socioeconómico, y la gobernanza como presagio de actitudes psicológicas en la (negación/rechazo) del cambio climático. Los resultados empíricos de una muestra de veintiún países europeos revelan que una mayor libertad económica debilita las medidas medioambientales para abordar el (reto) del cambio climático. Igualmente, los resultados muestran la importancia de un marco gubernamental efectivo y estable para darle mayor espacio al electorado para enfrentarse a esta cuestión. Sin embargo, también se ha observado que los efectos interactivos sobre la ideología son menos concluyentes.

The literature is concentrated in studying some aspects of anthropogenic climate change scepticism but is sporadic in most facets and geographies. This study attempts to partially address that gap by developing a quantitative model to discern the effect of both neoliberalism as a socio-economic system, and governance as a harbinger for psychological attitudes, on climate change denial. The empirical results, using a sample of 21 European countries, reveal that greater economic freedom has undercut environmental measures to address climate change, and that effective and stable governmental practices have allowed their respective constituencies the psychological space to more fully confront the issue. Interactive effects on ideology, however, have been seen to be less conclusive.