A Espanya, el 70% dels infants en pobresa viuen a llars amb un o més treballadors. Malgrat que només un 27% de les llars a Espanya hi ha menors, aquestes constitueixen la majoria de les llars en pobresa laboral (53%). Tanmateix, sovint pensem en la pobresa laboral i la pobresa infantil com a problemes separats. La majoria de les anàlisis sobre la pobresa laboral a Espanya fan servir dades d'un moment en el temps i es focalitzen només en aquells que treballen en el mercat laboral. No obstant això, atès que les llars comparteixen necessitats i recursos, entendre els factors que incrementen el risc de pobresa requereix posar el focus a les llars. En aquest treball, fruit d'una investigació del Centre d'Estudis Demogràfics a la Universitat Autònoma de Barcelona, adoptem una perspectiva dinàmica per analitzar la interrelació entre pobresa infantil i laboral i específicament la concentració de la pobresa laboral en llars amb infants i adolescents. Utilitzant dades longitudinals de l'Enquesta de condicions de vida (2017-2020), examinem el paper que juguen factors com el naixement d'un nadó, la presència de menors a la llar i la seva edat en els processos d'empobriment. Els nostres resultats apunten que durant l'any 2020 només un 4% de les entrades a la pobresa laboral coincideixen amb un augment en el nombre de menors a la llar. En contrast, en el 37% de les entrades es reporta una disminució d'ingressos sense que disminueixi el nombre de treballadors (per exemple, per un període temporal de desocupació), i un 29% amb una reducció en la prestació d'atur. Les llars amb infants solen tenir més dificultats per sortir de la pobresa, fet que es tradueix en períodes de pobresa més prolongats. Les nostres conclusions apunten que els canvis en la situació laboral són més rellevants que els canvis en la composició de la llar per entendre la pobresa laboral i infantil. Alhora, factors de risc com la temporalitat laboral dificulten particularment la sortida de la pobresa de llars amb infants. Reduir la pobresa infantil requereix afrontar la pobresa laboral i a la inversa.

In Spain, 70% of children in poverty live in households with one or more workers; equally, households with children make up the majority of households in in-work poverty (53%) despite representing only 27% of all households. However, in-work poverty and child poverty are often thought of as separate problems. Most analyses on in-work poverty in Spain use data from a single year and focus on working individuals. However, since households share needs and resources, understanding the factors that increase the risk of poverty requires studying households. In this work, carried out at the Demographic Studies Centre at the Autonomous University of Barcelona, we adopt a dynamic perspective to analyse the interrelationship between child and in-work poverty, and specifically the high in-work poverty rates in households with children and adolescents. Using longitudinal data from the Living Conditions Survey (2017-2020), we examine the role played by childbirth/ adoption, the presence of children in the household and their age in the processes of impoverishment. We find that in 2020 only 4% of households entering in-work poverty experienced an increase in the number of children and adolescents in the household. In contrast, 37% of entrants experienced a decrease in income without decreasing the number of workers (for example, due to a temporary period of unemployment), and 29% a reduction in unemployment benefit income. Households with children tend to have greater difficulties in escaping poverty, which translates into longer periods in in-work poverty. We conclude that changes in employment status are more relevant than changes in household composition for understanding child and working poverty. Additionally, the role of risk factors such as temporary employment is compounded in households with children, further reducing their poverty exit rates. Reducing child poverty requires tackling in-work poverty and vice versa.

En España, el 70% de niños en pobreza viven en hogares con uno o más trabajadores; y pese a que solo un 27% de los hogares en España hay menores, los hogares con menores constituyen la mayoría de hogares en pobreza laboral (53%). No obstante, a menudo se piensa en la pobreza laboral y la pobreza infantil como problemas separados. La mayor parte de los análisis sobre la pobreza laboral en España usan datos de un momento en el tiempo y se focalizan en individuos que trabajan. Sin embargo, dado que los hogares comparten necesidades y recursos, entender los factores que incrementan el riesgo de pobreza requiere poner el foco en los hogares. En este trabajo, fruto de una investigación del Centre d'Estudis Demogràfics en la Universidad Autónoma de Barcelona, adoptamos una perspectiva dinámica para analizar la interrelación entre pobreza infantil y laboral y específicamente la concentración de la pobreza laboral en hogares con niños, niñas y adolescentes. En base a datos longitudinales de la Encuesta de Condiciones de Vida (2017-2020) examinamos el papel que juegan el nacimiento de un bebé, la presencia de menores en el hogar o su edad en los procesos de empobrecimiento. Encontramos que en 2020 sólo un 4% de las entradas en pobreza laboral coinciden con un aumento en el número de niños, niñas y adolescentes en el hogar. En contraste, en el 37% de las entradas se reporta una disminución de ingresos sin que disminuya el número de trabajadores (por ejemplo, por un periodo temporal de desempleo), y en el 29% una reducción en la prestación de desempleo. Los hogares con menores suelen tener mayores dificultades para salir de la pobreza, lo cual se traduce en periodos de pobreza más prolongados. Concluimos que los cambios en la situación laboral son más relevantes que los cambios en la composición del hogar para entender la pobreza laboral e infantil. A su vez, factores de riesgo como la temporalidad dificultan particularmente la salida de la pobreza de hogares con menores. Reducir la pobreza infantil requiere afrontar la pobreza laboral y a la inversa.