L’objectiu d’aquest treball és proposar un model de gestió, organització i funcionament del Centre de Recerca i Coneixement del Museu Nacional d’Art de Catalunya, basat en la gestió del coneixement a través de la integració dels sistemes d’informació. El treball planteja una investigació basada en una metodologia de caràcter descriptiu i qualitatiu que inclou un estudi de cas on s’estudien, des del punt de vista dels serveis d’informació especialitzada, nou museus d’àmbits territorials diferents: dos catalans, tres estatals i quatre internacionals. Els resultats obtinguts demostren que arxius i biblioteques tenen un rol rellevant en la configuració dels sistemes de gestió del coneixement dels museus. Superat el marc d’actuació dels centres de documentació, els serveis d’informació especialitzada són actors essencials en la construcció de models de gestió del coneixement en els museus. Tanmateix, la configuració d’un sistema de gestió del coneixement en un museu requereix de la participació i col·laboració de totes les àrees i serveis que operen en el museu, atès la distribució descentralitzada de la informació en l’organització museística. El nou sistema de gestió del coneixement té en compte tres aspectes fonamentals: l’existència de sistemes distribuïts de creació, gestió, emmagatzematge i difusió de la informació; els canvis que s’han produït en el sistema de relacions entre el museu, la col·lecció i els usuaris, que qüestiona en els principis bàsics de qui té el coneixement, qui el crea i qui el difon i l’abast del museu com a entitat creadora d’informació i coneixement