La presencia militar romana en el noreste de la península Ibérica es una cuestión todavía no completamente resuelta. La falta de estudios de conjunto ha impedido la comprensión del alcance, naturaleza y distribución por el territorio de este fenómeno, así como de las razones que lo impulsaron. El objetivo de este artículo es presentar los resultados de una serie de análisis del territorio basados en la evaluación de los yacimientos vinculados con el ejército romano conocidos hasta el momento. Se ha evaluado su disposición espacial y se ha considerado su relación tanto con el medio físico como con las infraestructuras de comunicación conocidas a partir del uso de sistemas de información geográfica (SIG). Asimismo, se han estudiado la cronología y la forma del despliegue de dichos yacimientos como modo de comprender el avance y la penetración del dominio romano. Por último, se ha incidido en analizar los costes de acceso del territorio, tanto para el movimiento de tropas como desde el punto de vista de la logística militar. Con este estudio se ha podido concluir que el avance romano de la Hispania Citerior es gradual y no planificado de forma general, pero que deriva, en torno al primer tercio del siglo primero, en una red de considerable densidad que permite un control muy estrecho del conjunto del territorio. Se constata la importancia de la costa catalana, la vía Heraclea y el valle del Ebro, este último en especial como eje fundamental de la logística del frente de guerra celtibérico. En el noreste de la Citerior, se construye en esta cronología un paisaje militarizado de retaguardia, esencial para mantener el esfuerzo bélico y que contribuye al proceso de romanización del territorio.

La presència militar romana al nord-est de la península Ibèrica és una qüestió encara no completament resolta. La manca d'estudis de conjunt ha impedit la comprensió de l'abast, la naturalesa i la distribució pel territori d'aquest fenomen, així com de les raons que el van impulsar. L'objectiu d'aquest article és presentar els resultats d'una sèrie d'anàlisis del territori basades en l'avaluació dels jaciments vinculats amb l'exèrcit romà coneguts fins ara. Se n'ha avaluat la disposició espacial i s'ha considerat la seva relació tant amb el medi físic com amb les infraestructures de comunicació conegudes a partir de l'ús de sistemes d'informació geogràfica (SIG). Així mateix, s'han estudiat la cronologia i la forma del desplegament d'aquests jaciments per comprendre l'avanç i la penetració del domini romà. Finalment, s'ha incidit a analitzar els costos d'accés del territori, tant per al moviment de tropes com des del punt de vista de la logística militar. Amb aquest estudi s'ha pogut concloure que l'avanç romà de la Hispània Citerior és gradual i no planificat de manera general, però que deriva, al voltant del primer terç del segle primer, en una xarxa de considerable densitat que permet un control molt estret del conjunt del territori. Es constata la importància de la costa catalana, la via Heraclea i la vall de l'Ebre, aquesta última especialment com a eix fonamental de la logística del front de guerra celtibèric. Al nord-est de la Citerior es construeix en aquesta cronologia un paisatge militaritzat de rereguarda, essencial per mantenir l'esforç bèl·lic i que contribueix al procés de romanització del territori.

Roman military activity in the northeast of the Iberian Peninsula is still a subject not fully understood. The lack of overall studies encompassing the entire territory has prevented a proper understanding of the extent, nature and spread of this presence, along with the driving forces behind it. The objective of this work is to present a series of analyses of the region based on an assessment of sites linked to known Roman military activity. Their spatial arrangement has been studied, along with their relationship with the physical landscape and the communications network. Their chronological relationships have also been studied, in an attempt to understand how and when these military sites where deployed. Finally, the costs involved in occupying this region have been assessed, both in terms of moving troops and in military logistics. These analyses have been implemented with the help of GIS (geographical information systems). We can conclude that while the Roman conquest of Hispania Citerior was slow and not centrally planned, it progressively led to a network of sites of considerable complexity. This network, peaking in density in around the third quarter of the first century BC, would allow very close control of the surrounding region. The importance of the Catalan coast, the Via Heraclea and the Ebro valley is fully demonstrated, the latter being a fundamental logistical axis for the Celtiberian wars. In summary, a rear-guard militarized territory was established by Rome in the northeast of Hispania Citerior. This region was essential for maintaining control of already conquered territory and supporting the logistics of the army inland, and contributed to the process of Romanization of the Spanish provinces.