Medieval texts describe the use of the three-tone system as a pictorial procedure characteristic of Ro- manesque art to represent shape and volume. Some Medieval art treatises provide detailed instructions of its application, using specific names for each of the carnation colours: membran a (mid-tone or base colour), rosa and posc (darker) and lumen (lighter). In this study we have verified its use and application by analysing the mural paintings of the central apse of the church of Sant Climent de Taüll (Catalonia), currently on display at the Museu Nacional d’Art de Catalunya. A combination of microanalytical tech- niques, micro-infrared spectroscopy ( μFTIR), synchrotron-based micro-X-ray diffraction (μSR-XRD), Scan- ning Electron microscopy with energy dispersive X-ray spectroscopy (SEM-EDS), and Optical microscopy (OM), provided precise information on the composition and distribution of the compounds in the se- quence of micrometric layers. We have identified the use of up to eight different pigments carefully mixed, to obtain a variety of tones in accordance to the recipes given in the Theophilus’ De diversis Artibus and the Hermeneia (Byzantine pictorial tradition). The inner layers, painted directly on the still wet lime mortar, show the typical carbonation microstructure of fresco , while the surface layers for the contours of geometric decorative elements and figures which required longer working times, were applied al secco.

Els textos medievals descriuen el sistema dels tres tons per representar el volum en la pintura, procediment que ha esdevingut un tret característic de l’art romànic i bizantí. En el cas de la representació dels rostres, les instruccions que hi apareixen són molt detallades amb noms específics per als colors de les carnacions: membrana (to mitjà o de base), rosa i posc (tons foscos) i lumen (tons clars). Mitjançant l’anàlisi de materials, hem comprovat que aquest procediment i colors es van utilitzar en les pintures murals de l’absis central de Sant Climent de Taüll, actualment exposades al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Hem obtingut informació precisa de la distribució de diferents compostos químics en la seqüència de capes de pintura superposades gràcies a una combinació de tècniques de microanàlisi: microespectroscòpia d’infraroig (μFTIR), microdifracció de RX basada en llum sincrotró (μSR-XRD), microscòpia electrònica de rastreig amb espectroscòpia de RX (SEM-EDS) i microscòpia òptica (OM). Hem identificat l’ús de fins a vuit pigments, curosament barrejats per assolir una gran varietat de tons d’acord amb les receptes dels textos De diveris Artibus de Teòfil i Hermeneia, que recull la tradició pictòrica bizantina. Les primeres capes es van pintar directament sobre un morter de calç i sorra encara humit i mostren la típica microestructura de carbonatació d’un fresc, mentre que les capes més superficials, que correspon a línies de contorn o elements decoratius geomètrics i requereixen més temps de treball, es van pintar al sec.