dc.contributor |
Agència de Gestió d'Ajuts Universitaris i de Recerca |
dc.contributor |
Vergés Gifra, Joan, 1972- |
dc.contributor.author |
López Rodríguez, Ivan |
dc.date.accessioned |
2011-01-17T11:14:31Z |
dc.date.available |
2011-01-17T11:14:31Z |
dc.date.created |
2010 |
dc.date.issued |
2011-01-17T11:14:31Z |
dc.identifier.uri |
http://hdl.handle.net/2072/97321 |
dc.format.extent |
19 p. |
dc.format.extent |
131112 bytes |
dc.format.mimetype |
application/pdf |
dc.language.iso |
cat |
dc.relation.ispartofseries |
Els ajuts de l'AGAUR;2009FIC00119 |
dc.rights |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús de Creative Commons, amb la qual es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l'obra sempre que se'n citin l'autor original i l’Agència i no se'n faci cap ús comercial ni obra derivada, tal com queda estipulat en la llicència d'ús (http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/) |
dc.subject.other |
Habermas, Jürgen |
dc.subject.other |
Democràcia -- Filosofia |
dc.title |
Possibilitats i límits de la democràcia deliberativa |
dc.type |
info:eu-repo/semantics/report |
dc.subject.udc |
1 - Filosofia i psicologia |
dc.description.abstract |
La meva investigació s’articula entorn a l’obra del filòsof alemany Jürgen Habermas. L’aportació filosòfica més important de Habermas ha estat l’elaboració d’una racionalitat discursiva. Aquesta nova manera d’entendre la raó com a discurs ha tingut importants repercussions en l’àmbit de la filosofia i de les ciències socials en general. La primera part de la meva investigació analitza l’obra de Habermas, posant èmfasi en el procés de configuració d’aquesta racionalitat discursiva. Aquest primer període culmina amb la presentació de la tesina “Introducció al pensament i l’obra de Jürgen Habermas”. Com a resultat d’aquesta investigació, la meva recerca es centrarà, primer, en les nocions habermasianes de publicitat (Öffentlichkeit) i d’opinió pública (öffentliche Meinung) i, finalment, en l’anomenada democràcia deliberativa. Per tant, la recerca consta de dos part estretament relacionades: (1) un anàlisi del procés de configuració d’una raó discursiva en l’obra de Habermas; (2) una valoració crítica dels límits i les possibilitats de la democràcia deliberativa en les societats contemporànies. Aquesta darrera fase d’investigació –en la qual treballo actualment– s’endinsa en el debat dels “teòrics deliberatius”. Entre d’altres, aprofundeix en les repercussions ètiques i polítiques d’una relació problemàtica entre esfera pública i esfera privada. Desfer aquesta problemàtica passa per repensar l’exigència d’una racionalitat imparcial que, alhora, sigui Desfer aquesta problemàtica capaç de garantir la participació democràtica de la ciutadania en el context actual, on el pluralisme de valors ha esdevingut un dels fenòmens vertebradors de les societats contemporànies. |
dc.description.abstract |
My research revolves around the work of German philosopher Jürgen Habermas. The most important philosophical contribution of Habermas has been developing a rational discourse. This new way of understanding why such a discourse has important implications in the field of philosophy and social sciences in general. The first part of my research analyzes the work of Habermas and it emphasize the process of setting this discursive rationality. This first period culminates with the presentation of the dissertation "Introduction to the thought and work of Jürgen Habermas." As a result of this investigation, my research will focus first on Habermasian notions of advertising (Öffentlichkeit) and the public opinion (öffentliche Meinung) and finally in the so-called deliberative democracy. Therefore, the research consists of two closely related parties: (1) an analysis of the setup of a discursive reason in Habermas's work, (2) a critical assessment of the limits and possibilities of deliberative democracy in societies. This latest research phase-where I work now-enters the debate of "deliberative theorists." Among other things, explores the ethical and political implications of a problematic relationship between public sphere and private sphere. Undo this problem involves rethinking the need for impartial rationality, which in turn is able to guarantee the democratic participation of citizens in the current context, where the values of pluralism has become a guiding phenomena in contemporary societies. |