Basílica i rectoria de Santa Maria del Pi

Abstract

Aquest projecte de final de carrera marca l'objectiu d'aprofundir en la història i arquitectura de l'església del Pi per poder comprendre el seu naixement fins a dia d'avui. Aquests coneixements proporcionaran les dades suficients per poder desenvolupar la posterior documentació gràfica. La metodologia de treball que he fet servir per realitzar aquesta tasca han estat, entrevistes amb persones molt vinculades amb l'església, ja sigui, per motius de la seva tasca o per la seva col·laboració amb l'església, la consulta de documents històrics proporcionats directament per l'arxiu històric de la basílica o altres arxius, consulta de llibres relacionats i per l'aixecament de plànols he fet servir cinta mètrica, mesurador làser i la fotografia digital. El resultat d'aquest treball consta de dues parts. La primera és fruit del desenvolupament de les labors d'investigació en vers la història. En aquesta part es pot dir que aquest temple es va edificar sobre l’anterior de caràcter romànic cap els anys 1319-20 fins el 1391. Les obres es van iniciar per la part de l'absis, el seu estil és un gòtic pur català gairebé sense ornamentació. Consta d'una sola nau central coberta de set trams de creueria ogival, absis poligonal i capelles a cada banda. La nau central té unes dimensions de 54 m de llarg, 16,50 m d'amplada i 28,50 m d'alçada. Destaca la rosassa de dotze braços i deu metres de diàmetre que és una de les més grans del món. Després del incendi de l'any 1936 es va construir de forma més modernista convertint-la en catedral gòtica per la part anterior i neogòtica per la part posterior. La Basílica de Santa Maria del Pi, un dels grans temples gòtics de Barcelona, que juntament amb la Catedral, Santa Maria del Mar i els Sant Just i Pastor, és expressió i testimoni de la prosperitat, la determinació i la sensibilitat artística de la gent de Barcelona al segle XIV. La segona part consta de la documentació gràfica de plànols, seccions, detalls i fotografies que documentaran l'estat actual en que es troba l'església. Com a conclusió, es pot afirmar que la Basílica del Pi és un edifici viu, encara avui dia. Totes les actuacions que es van realitzant són fruit del conjunt d'esforços per part d'estaments oficials, d'entitats socials, de la pròpia església i de la gent del barri. Això és reflexa en cada modificació arquitectònica i en la documentació que encara avui en dia s'està generant.