Rehabilitació i canvi d'ús de la masia de Can Prunera

Abstract

La masia de Can Prunera és una edificació aïllada de edificacions que es troba al municipi de Vallirana, situada a la comarca del Baix Llobregat, pertanyent aquesta a la província del Barcelonès. El conjunt està format per: la masia principal, destinada a habitatge i definida per la planta baixa, dos plantes pis, un badalot i una petita torre situada com a planta tercera destinada a la vigilància. La coberta és de tipus inclinada amb quatre aiguavessos. És una masia d’arquitectura tradicional catalana, amb un sistema constructiu de murs de càrrega, aconseguint així espais totalment diàfans, i sostres unidireccionals construïts amb fusta. La masia va ser construïda fa molt de temps, sense saber exactament quina és la data corretca, i durant aquest s’ha estat mantenint a càrrec de l’antic propietari i, actualment per l’ajuntament. Apart s’ha tancat el perímetre per tal de que no accedís ningú i, per tant evitar possibles lesions de persones. A dia d’avui, la masia és de domini públic de l’Ajuntament de Vallirana des del 2004. Antigament pertanyia a una família els descendents de la qual encara viuen a Vallirana. La classificació del sòl on està construïda aquest edifici, que està catalogat com a Patrimoni Historicoartístic, és Sòl Urbà. L’objectiu d’aquest projecte és analitzar i estudiar les patologies de la masia per posteriorment poder intervenir en la rehabilitació, i a més fer el canvi d’ús per poder fer d’aquesta un edifici enfocat al món empresarial, concretament un viver d’empreses. Aquest projecte és bastant interessant, ja que Vallirana no disposa de cap instal·lació d’aquestes característiques. Un altre aspecte important que cal dir és que el projecte de rehabilitació d’aquesta masia s’ha realitzat partint del punt que tota l’envoltant i els murs de càrrega de l’edifici es conserven per tal d’estalviar-nos problemes econòmics i problemes amb la normativa vigent que fan referència a patrimoni històric. D’aquesta manera, la llibertat de distribució de plantes ha sigut total, punt que ens ha ajudat molt per decidir les mides de les estàncies en funció de la seva utilitat.