Optimització d'una màquina assecadora de mans

Abstract

Aquest projecte es desenvolupa principalment per tal de crear la geometria i avaluar l’aerodinàmica de diferents conductes d’aire necessaris per al desenvolupament d’un nou model de màquina asseca mans. Es realitza doncs un estudi requerit per un client que pretén fabricar un producte competitiu en el mercat actual. Per començar el projecte es contextualitza el treball descrivint els diferents tipus de màquines asseca mans que es troben actualment en el mercat així com les seves aplicacions. També es fa una introducció de conceptes teòrics bàsics d’aerodinàmica a tenir en compte a l’hora de desenvolupar els dissenys de conductes d’aire. Després de la part teòrica es desenvolupa una part pràctica que, principalment, consisteix en el desenvolupament dels conductes de la màquina asseca mans del client, però també inclou estudis secundaris sobre la el desenvolupament d’aixetes asseca mans i la geometria que envolta el motor elèctric del ventilador de la màquina. El primer treball pràctic que es duu a terme és l’anàlisi d’una màquina real de la competència, subministrada pel client. Es desmunta la màquina per tal de conèixer els elements principals que la conformen i entendre la interacció entre aquests. Seguidament, es fa una reproducció virtual de la geometria dels conductes de la màquina i es realitza un seguit de simulacions aerodinàmiques. Finalment es comprova si les dades experimentals subministrades pel client estan en concordança amb els resultats de la simulació. Després de corroborar que el procés de simulació és el correcte gràcies a l’estudi anterior, s’efectua un desplegament de propostes de geometries de conductes que podria adoptar la nova màquina del client. Per cada proposta, s’efectuen diverses versions de les que s’executen simulacions fins arribar a una geometria funcional però no optimitzada. D’aquesta manera, el client pot escollir quin tipus de màquina prefereix a nivell comercial per després procedir a la optimització al detall. Un cop escollit el model, es replanteja el disseny segons els requeriments indicats pel client pel que fa a la factibilitat de la fabricació de la geometria del conducte. En aquest cas es comença el disseny de d’una versió inicial que es sotmet a una iteració de modificacions geomètriques i de simulacions automatitzant el procés a partir d’arxius de procediments de simulació. Durant el procés d’optimització, es contrasta de manera experimental una de les geometries virtuals desenvolupades a partir de la fabricació d’un prototip com a punt d’orientació i, seguidament, es crea la versió final de la geometria optimitzada aplicant les últimes modificacions requerides pel client. Finalment, es pot concloure que els treballs realitzats han estat d’utilitat pel client.