dc.description.abstract
El present treball té com a objectiu desenvolupar un conjunt d’algoritmes d’anàlisi de viabilitat tècnica i econòmica per a la implantació de futures instal·lacions d’autoconsum individual o col·lectiu, així com algoritmes de gestió de l’explotació per a instal·lacions ja existents.
El treball s’emmarca dins d’un conjunt de projectes d’innovació que conflueixen en el desenvolupament del nou mòdul SIE – Autoconsum pel software de comptabilitat i gestió energètica SIE, de l’empresa inerGy, pel qual el desenvolupament i validació dels algoritmes presents en aquest treball constitueixen la capa d’anàlisi avançat de dades que s’inserirà al software per a la seva explotació comercial.
S’ha determinat la metodologia de predicció de la generació esperada d’una instal·lació a partir de dades de radiació sobre superfície horitzontal, dades meteorològiques i alguns paràmetres descriptius de la instal·lació (potència fotovoltaica instal·lada, inclinació dels panells i orientació) així com del propi emplaçament (ubicació), que s’utilitza per comparar la generació esperada amb la generació real mesurada a la instal·lació, agilitzant la detecció d’anomalies i facilitant el manteniment de la instal·lació.
Alternativament, s’ha desenvolupat un algoritme de dimensionament de la instal·lació solar fotovoltaica més adequada per un conjunt de subministraments. Basant-se en la demanda horària d’aquests subministraments, s’obté la potència fotovoltaica a instal·lar, la inclinació dels panells i la relació de coeficients de repartiment de la generació que comporten un major benefici pel conjunt. Aquest algoritme té aplicació immediata sobre el dimensionament d’un autoconsum individual, on el coeficient de repartiment és 1.
S’utilitza el dimensionament individual per un subministrament que actualment ja disposa d’instal·lació fotovoltaica per tal de validar l’algoritme, comparant els resultats obtinguts amb la instal·lació real, i es realitzen dos dimensionaments d’autoconsum col·lectiu en dos escenaris diferents que donen com a resultat dues instal·lacions viables tècnica i econòmicament i, en un d’aquests escenaris, es valida que l’algoritme descarti la participació d’alguns subministraments en l’autoconsum col·lectiu perquè tenen una corba de demanda que no casa amb la de generació.
Finalment, per tal de cobrir aquests casos on generació i demanda no coincideixen en un mateix instant durant gran part del temps, es desenvolupa un algoritme per estudiar la conveniència d’afegir un sistema d’emmagatzematge a una instal·lació.
En conclusió, s’ha desenvolupat el conjunt d’algoritmes que s’havien determinat com a objectiu. El següent pas, posterior a aquest treball, consistirà en inserir els algoritmes a la capa analítica del software SIE, realitzant un salt qualitatiu de l’eina en matèria de gestió energètica sobre sistemes d’autoconsum.
