L'espai públic dins de la unitat veïnal: el cas de la ciutat de Ljubljana

Abstract

L'espai públic deteriorat, abandonat i mancat de vida entre blocs residencials és present arreu del món i són molts, els condicionants que intervenen a l'hora de generar activitat veïnal en aquest. Com explica Jane Jacobs, aquest espai es veu afectat de forma directa i dràstica per com actuen sobre ell el conjunt de residents. El concepte d'unitat veïnal definit per Clarence A.Perry, estipulava un seguit de pautes per a generar conjunts residencials funcionals, actius i saludables per als seus habitants. Durant el període de postguerra a Eslovènia, el nombre de famílies sense una llar en condicions era molt elevat; per part del govern socialista es van començar a construir conjunts d'habitatges seguint aquest concepte. Tot i això, part del programa estipulat en els projectes d'unitat veïnal, sofreix retallades en la fase de construcció; la infraestructura social com ara centres comunitaris, biblioteques i escoles juntament amb equipaments per a l'espai públic, són els que es veuen més afectats. Durant la meva estada a la ciutat de Ljubljana vaig comprovar de primera mà com molts d'aquests espais públics dins d'unitats veïnals havien entrat en decadència. Espais buits, deshabitats, sense manteniment ni activitat veïnal. Després de realitzar un workshop amb el col·lectiu ProstoRoz, en un solar abandonat del centre de la ciutat, vaig fer recerca sobre els projectes que realitzaven i alguns, anaven vinculats a la regeneració d'espais públics dins d'unitats veïnals a la ciutat de Ljubljana. L'objectiu principal del treball recau en entendre el perquè de la decadència d'aquests espais públics. Aquest s'ha dividit en tres parts: En la primera part, ens centrem a entendre, tant els orígens com el concepte d'unitat veïnal descrit per Clarence A.Perry, ja que és la base conceptual de les unitats veïnals construïdes. Alhora, ens endinsem en entendre la interpretació socialista d'aquesta unitat; observem com dins d'aquest mateix moviment, la interpretació varia en funció del context. Per últim, relatem l'arribada de la unitat veïnal a Eslovènia i aportem una descripció genèrica dels espais públics dins de les unitats veïnals a Ljubljana. La segona part, es basa en l'estudi de tres unitats veïnals dins de la ciutat de Ljubljana. Posant èmfasi ,en el context històric de la unitat i l'estat actual de l'espai públic; alhora es fa un recull de projectes de regeneració urbana de l'espai públic d'aquestes unitats veïnals. En l'últim apartat del treball, s'aprofundeix en entendre les problemàtiques actuals amb relació a la tinença del sòl, la diversitat de programa i l'estandardització que pateixen aquests espais.