Aspectes d'idoneïtat dels sistemes d'habitabilitat per a terrasses d'hostaleria : el cas de Barcelona

Abstract

Des dels seus inicis a finals del s. XIX les terrasses han anat prenent cada vegada més protagonisme dins la ciutat de Barcelona, arribant en la última dècada a generar un debat sobre l’ocupació de l’espai públic. Les terrasses són espais urbans privilegiats, principalment estàtics, que contrasten amb la naturalesa dinàmica de l’entorn urbà. Son illes privades sobre l’espai públic, que a través de sistemes d’habitabilitat esdevenen domèstiques i confortables, disposades per entaular converses com a espai social. El present estudi te interès en indagar sobre els sistemes d’habitabilitat per a terrasses a la ciutat de Barcelona: els requisits, prestacions i solucions per retre-la un oasi dins del context dinàmic urbà. L'estudi conclou amb el desplegament d'un conjunt d'indicadors, variables i paràmetres presents en el cas actual de Barcelona.

Since its beginnings at the end of the 19th century, restaurant terraces have become increasingly prominent in the city of Barcelona, generating debates about the use of public space. Terraces are privileged urban spaces, particularly static, which contrast with the dynamic nature of the urban fabric. They are private islands in the public space, which through habitability systems become domestic and comfortable, ready to host conversations as a social space. The goal of the study is to explore the habitability systems for terraces in the city of Barcelona: the requirements, benefits and solutions that are able to make it an oasis within the dynamic urban context. The study concludes with a set of indicators, variables and parameters applicable to the current case of Barcelona.