Amoníac verd: estudi i anàlisi d'usos i implementació a ports de la Unió Europea

Abstract

Aquest treball com a principal objectiu es proposa analitzar l’estat actual de l’ús d’amoníac verd en la indústria marítima i com aquest està agafant força com un dels possibles substituts pels contaminants combustibles marítims. A tall d’estudi també s’ha elaborat una anàlisi d’implementació als ports de la ue de barcelona, marsella i gènova, des de la producció de l’amoníac fins a l`emmagatzematge previ a la càrrega a bord dels vaixells. el treball s’estructura amb un primer capítol on s’analitza la informació disponible fins a la data relacionada amb l’amoníac i s’exposa els seus avantatges i desavantatges per la seva implementació com a combustible. Continua amb un repàs a l’estat actual de l’amoníac com a producte i els projectes en desenvolupament que tenen com a objectiu influir en el món marítim. Com a part pràctica, es fa una proposta en els tres ports mediterranis mencionats anteriorment per tal de poder disposar d’amoníac verd dintre les seves instal•lacions. Per finalitzar el treball es fa la comparació d’emissions de diferents combustibles, entre ells l’amoníac verd, en el portacontenidors msc gülsün. per tal de sintetitzar, els resultats mostren que caldria augmentar la producció a escala europea d’amoníac especialment als països dels ports estudiats i millorar la infraestructura existent. Pel que fa als ports estudiats, com a mínim requeririen zones d’emmagatzematge i, fins i tot en el de marsella es podria realitzar una construcció interportuària d’un centre de producció. S’ha demostrat que per tal de reduir les emissions d’un vaixell gran, l’amoníac és una opció molt vàlida i duu a terme la seva funció perfectament.