Arquitectura flexible: a través de una vivienda colectiva abierta

Abstract

L’habitatge sol respondre directament a les situacions individuals i canviants de les persones en un moment i condicions específics. Però, què passaria si l’habitatge fos el que s’adaptés a les persones?

El meu treball se centra en el disseny d’habitatges on les persones no només són usuàries, sinó que també participen en la creació dels seus espais habitables. Per a això, es pren com a referència el moviment de l’Open Building i, com a crític, la destacada figura de l’arquitecte N. John Habraken, conegut per la seva Teoria dels Suports, on proposa un sistema d’habitatge flexible que pugui admetre diverses variacions segons les necessitats dels qui el habiten. Es estudia aquesta teoria juntament amb una anàlisi gràfica per entendre els seus elements i característiques principals.

Aquest model va marcar un abans i un després en la concepció de l’habitatge per a molts arquitectes del segle XX, i és per això que estudio la seva aplicació en diferents casos d’estudi amb diferents contextos i èpoques.

Malgrat l’evolució de l’arquitectura al llarg dels anys, el model de suports continua sent una referència àmpliament utilitzada. No obstant això, em sorgeix la pregunta: Pot aquest sistema adaptar-se i trobar-se en altres variables?

La vivienda suele responder directamente a las situaciones individuales y cambiantes de las personas en un momento y condiciones específicos. Pero, ¿qué pasaría si la vivienda fuera la que se adaptara a las personas?

Mi trabajo se enfoca en el diseño de las viviendas donde las personas no solo son usuarias, sino también participan en la creación de sus espacios habitables. Para ello, se toma como referencia el movimiento del Open Building y como crítico la destacada figura del arquitecto N. John Habraken, conocido por su Teoría de los Soportes, donde propone un sistema de vivienda flexible que pueda admitir diversas variaciones según las necesidades de quienes la habitan. Se estudia esta teoría junto con un análisis gráfico para entender sus elementos y características principales.

Este modelo marcó un antes y un después en la concepción de la vivienda para muchos arquitectos del siglo XX y es por eso, que estudio su aplicación en diferentes casos de estudio con distintos contextos y épocas.

A pesar de la evolución de la arquitectura a lo largo de los años, el modelo de soportes sigue siendo una referencia ampliamente utilizada. Sin embargo, me surge la pregunta: ¿Puede este sistema adaptarse y encontrarse en otras variables?

Housing usually responds directly to the individual and changing situations of people at a specific time and under specific conditions. But what would happen if the housing was the one that adapted to the people?

My work focuses on the design of homes where people are not only users, but also participate in the creation of their living spaces. To do this, the Open Building movement is taken as a reference and the prominent figure N. John Habraken as a critic architect, known for his Theory of Supports, where he proposes a flexible housing system that can admit various variations according to the needs of those who they inhabit it. This theory is studied along with a graphic analysis to understand its main elements and characteristics.

This model marked a before and after in the conception of housing for many architects of the 20th century and that is why I study its application in different case studies with different contexts and periods.

Despite the evolution of the architecture over the years, the support model remains a widely used reference. However, the question arises: Can this system be adapted and found in other variables?