Un llindar cap a l'eternitat: les intervencions d’Erik Gunnar Asplund i Sigurd Lewerentz al Cementiri del Bosc d’Estocolm a través dels seus llindars (1914-1940)

Abstract

A través dels pretextes de les intervencions d’Asplund i Lewerentz en el Cementiri del Bosc d’Estocolm, s’ha intentat arribar a un enteniment sobre com la utilització conscient dels llindars com a mecanismes compositius altera la percepció de l’espai arquitectònic.

Per poder estudiar el tema dels llindars d’una manera acotada, tant en el temps com l’espai, i no divagar en tants exemples com arquitectures hi ha hagut en la història, decidim avançar fins a principis del segle XX de la nostra era, en un moment d’experimentació i canvi formal, just abans de la implantació de l’”estil internacional”, unificador de molts dels regionalismes arquitectònics propis de cada cultura. És precisament l’elecció de les intervencions d’Erik Gunnar Asplund i Sigurd Lewerentz al nou cementiri al sud d’Estocolm l’elegit per conduir aquest estudi. La proposta guanyadora del concurs per a definir el paisatgisme i les obres situades en aquest recinte l’any 1915 no només tenia en compte l’aspecte formal i compositiu del complexe, sinó que es regia per una sèrie de preceptes teòrics que feien dels recorreguts i dels llindars de percepció el leit-motiv del disseny espaial d’aquest lloc. Les teories psicològiques que s’estaven desenvolupant a Europa en els anys de canvi de segle, així com els avenços en òptica, vàren crear uns fonaments per a noves maneres de projectar l’arquitectura: des de la percepció dels espais i volums, des del punt de vista de les sensacions i des de les emocions d’aquells que ho percebien.

Aquests dos factors combinats amb uns requeriments ritualístics de nova implementació, fa que aquest conjunt gaudeixi d’una riquesa abundant en quant als llindars que la defineixen i sigui un exemple perfecte per esbossar una aproximació als llindars i amb el paper que juguen en l'arquitectura de la transcendència.

A través de los pretextos de las intervenciones de Asplund y Lewerentz en el Cementerio del Bosque de Estocolmo, se ha intentado llegar a un entendimiento sobre cómo la utilización consciente de los umbrales como mecanismos compositivos altera la percepción del espacio arquitectónico.

Para poder estudiar el tema de los umbrales de una forma acotada, tanto en el tiempo como en el espacio, y no divagar en tantos ejemplos como arquitecturas ha habido en la historia, decidimos avanzar hasta principios del siglo XX de nuestra era, en un momento de experimentación y cambio formal, justo antes de la implantación del "estilo internacional", unificador de muchos de los regionalismos arquitectónicos propios de cada cultura. Es precisamente la elección de las intervenciones de Erik Gunnar Asplund y Sigurd Lewerentz en el nuevo cementerio en el sur de Estocolmo el elegido para conducir este estudio. La propuesta ganadora del concurso para definir el paisajismo y las obras situadas en este recinto en 1915 no sólo tenía en cuenta el aspecto formal y compositivo del complejo, sino que se regía por una serie de preceptos teóricos que hacían de los recorridos y de los umbrales de percepción el leit-motiv del diseño espacial de este sitio. Las teorías psicológicas que se estaban desarrollando en Europa en los años de cambio de siglo, así como los avances en óptica, crearon unos fundamentos para nuevas formas de proyectar la arquitectura: desde la percepción de los espacios y volúmenes, desde el punto de vista de las sensaciones y desde las emociones de quienes lo percibían.

Estos dos factores combinados con unos requerimientos ritualísticos de nueva implementación, hace que este conjunto disfrute de una riqueza abundante en cuanto a los umbrales que la definen y sea un ejemplo perfecto para esbozar una aproximación a los umbrales y con el papel que juegan en la arquitectura de la trascendencia.

Through the pretexts of Asplund and Lewerentz's interventions in the Stockholm Forest Cemetery, an attempt has been made to reach an understanding of how the conscious use of thresholds as compositional mechanisms alters the perception of architectural space.

In order to be able to study the subject of thresholds in a limited way, both in time and space, and not to digress on as many examples as there have been architectures in history, we decide to move forward to the beginning of the 20th century of our era, at a time of experimentation and formal change, just before the implementation of the "international style", unifying many of the architectural regionalisms specific to each culture. It is precisely the choice of the interventions of Erik Gunnar Asplund and Sigurd Lewerentz in the new cemetery in the south of Stockholm that was chosen to conduct this study. The winning proposal of the competition to define the landscaping and the works located in this area in 1915 did not only take into account the formal and compositional aspect of the complex, but was governed by a series of theoretical precepts that made the routes and of perception thresholds the leit-motif of the spatial design of this place. The psychological theories that were being developed in Europe at the turn of the century, as well as the advances in optics, created the foundations for new ways of projecting architecture: from the perception of spaces and volumes, from the from the point of view of the sensations and from the emotions of those who perceived it.

These two factors combined with some ritualistic requirements of new implementation, makes this set enjoy an abundant wealth in terms of the thresholds that define it and is a perfect example to outline an approach to thresholds and the role they play in architecture of transcendence.

Award-winning