Un interludi: regeneració de la zona industrial de Sant Feliu de Llobregat a través de l'espai públic, la restauració i els espais de lleure i treball

Abstract

Sant Feliu de Llobregat és una ubicació amb gran potencial i a la vegada afectada per les conseqüències d’un ràpid creixement dels polígons industrials. És en el límit entre la ciutat i el teixit productiu on es desenvolupa el projecte següent, en un emplaçament estratègic que restableix una antiga connexió entre la muntanya i el parc agrari, creuant la ciutat i, d’altra banda, incorpora la proposta de soterrament de les vies del tren, per prolongar-la i fer-la arribar a la zona industrial, promovent així una regeneració d’aquesta. Es planeja un espai públic verd que serveixi de centre nodal pels treballadors del polígon i que a la vegada estiri l’activitat del nucli històric cap a la zona industrial, la muntanya i el parc agrari. Es projecten una sèrie d’edificis que en planta baixa tenen una geometria fragmentada i d’escala petita, regulant els recorreguts dins l’espai públic, destinats a la restauració i el comerç, mentre que en planta primera prenen una escala més gran, reproduint la lògica constructiva de les naus del polígon industrial, dedicats a l’activitat productiva (viver d’empreses, coworking) i al lleure (centre cívic). Així, la restauració i el comerç són elements servidors de la zona industrial i, a més a més i juntament amb l’espai de lleure, fan de reclam a la gent del centre de la ciutat, mentre que les oficines diversifiquen el tipus d’activitat productiva de la zona: tot el conjunt comença a regenerar el polígon industrial.