dc.description.abstract
Aquest es un exercici de sensibilització cap a la idea de viure a planta baixa en el nostre entorn de Barcelona. Tot i que existeixen altres ciutats de l’àrea metropolitana amb preus mes econòmics per aquestes plantes baixes, a Barcelona trobem molts carrers secundaris amb persianes baixades de locals comercials que van patir una devaluació funcional per conseqüència de la falta d’activitat comercial. Al estar restringit el seu us urbanístic al comercial s’han deixat abandonats immobles que podrien ser habitats. La reactivació del petit comerç donaria lloc a un altre estudi d’investigació, amb la qual cosa, es objecte d’aquest treball enfocar-nos al fet d’habitar aquests locals comercials buits gestionant el seu canvi d’us al residencial.
Per això, a risc de semblar una recopilació d’informació extensa, s’ha intentat abordar la major quantitat de variables possibles perquè el canvi d’us sigui una eina interesant i viable. “El compromís urbà de la planta baixa” de Marc Modolell reflecteix la importància de la planta baixa com component essencial de la dinàmica del carrer, la seva estètica urbana i la responsabilitat de disseny interior cap a l’exterior per tenir carrers mes amables amb el vianant. Tenint clar que no podem donar l’esquena a aquesta realitat, trobem en paral·lel un fenomen actual i es l’ús precari d’aquestes plantes baixes utilitzades com habitatges improvisats degut a l’actual dèficit habitacional de la ciutat. Identifiquem doncs, carrers sense vida urbana, immobles sense manteniment i en estat de deteriorament, habitatges improvisats i persones vulnerables sense llar. Es per això que analitzem en aquest treball, el context habitacional del país, de la nostra comunitat autònoma i de Barcelona amb quatre dels seus districtes on existeix aquest fenomen i on els preus de locals comercials semblà més assequible. També repassem algunes mesures preses en altres llocs d’Espanya per pal·liar aquesta situació, així com l’exemple de Copenhaguen on sembla mes normalitzat habitar la planta baixa.
L’eina del canvi d’ús urbanístic al residencial contempla l’estudi de la normativa actual exigida per obtenir llicències d’obra per part de l’Ajuntament de Barcelona, així com l’anàlisi de les característiques dels districtes escollits, la seva població, els seus equipaments i preus immobiliaris. Per determinar les possibilitats d’incorporar alguns locals comercials a habitatges s’ha fet una cerca de immobles als portals immobiliaris mes coneguts observant la importància d’altres vies de captació com son las subhastes i les diferents casuístiques actuals com la venda sense possessió, per percentatges indivisibles, entre altres.
Dins del treball, s’explica una mica els passos necessaris per trobar locals amb possibilitats de serhi reconvertits a habitatges, les característiques bàsiques que no es poden modificar amb una intervenció arquitectònica com son la densitat, la proporció de façana i superfície interior, així com la documentació de consulta que ens ofereixen les dades obertes d’organismes imprescindibles com la Seu electrònica de Cadastre, el Portal d’informació Urbanística de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona, etc. Per finalitzar, integrem l’elaxercici de l’assignatura d’Emprenedoria del Màster per descriure una mica la viabilitat econòmica del model de negoci que seria comprar un local comercial, reformar-lo i vendre’l com un habitatge.
La realització d’aquesta investigació ha sigut molt enriquidora a nivell personal i espero que sigui útil per qualsevol tècnic o promotor que es plantegi la possibilitat de fer un canvi d’ús urbanístic per incorporar immobles buits i abandonats al mercat residencial a Barcelona. Les fotografies utilitzades corresponen a plantes baixes de L’Hospitalet de Llobregat, La Sagrera, Bogotà, i Copenhaguen, principalment, amb l’objectiu de normalitzar en les nostres ments la idea de viure a planta baixa.
