Barbicanism : cinc lectures d'una intuició

Abstract

A través de l’interès concret en el Barbican, es vol apostar per un posicionament clar per l’arquitectura complexa. Aquella que és difícil de llegir d’un sol cop, que necessita una observació atenta i una actitud activa per part de qui l’habita o la recorre. Complexitat no vol dir formalismes no habituals, per mi es defineix com a la capacitat d’un espai per contenir i activar múltiples lectures. Cada cop tendim més a realitzar “arquitectura diagrama”, arquitectura que s’explica amb un dibuix o amb esquemes nets, amb una planta “entenedora”. Aquesta arquitectura respon al funcionament del consum contemporani, un consum ràpid, concís i clar. Creant resultats repetitius i molt absoluts en si mateixos. Generem espais amb un ús concret, amb les dimensions justes, utilitzem peces estàndards... Arquitectura de precisió, que sovint no deixa lloc ni a la incertesa, ni a l’error, ni a la llibertat. Aquest treball vol defensar l’altre costat: una arquitectura de capes, d’acumulació, de xoc. Com un llibre que s’ha de rellegir per ser entès o que pot ser llegit de maneres diferents segons qui el llegeixi. Una arquitectura que no imposa una sola lectura, sinó que obre espai a múltiples maneres de ser viscuda. És per això que el títol del treball és Barbicanism, atemptant contra la idea de les classificacions estètiques com el Brutalisme —on es classifica el Barbican— que l’únic que provoquen és una simplificació de l’arquitectura a una qüestió d’imatge o de materialitat. Aquest treball rebutja aquesta simplificació, i reivindica el dret a una arquitectura no llegible de cop, no conclusa, no uniforme. Una arquitectura que es descobreix, no que s’explica.