De l’emergència social a la ciutat integrada : Montbau en contrast amb Interbau com a model d’habitabilitat i cohesió

Abstract

La Interbau va ser una de les grans exposicions internacionals d’arquitectura de la postguerra, organitzada a Berlín l’any 1957 per mostrar al món les potencialitats del moviment modern aplicades a la reconstrucció urbana. El barri de Hansaviertel es va convertir en un manifest construït, amb la participació d’arquitectes de renom mundial. La influència d’aquest projecte va traspassar fronteres i va arribar a Barcelona, on arquitectes catalans van recollir les idees modernes per aplicar-les, amb adaptacions, a la realitat mediterrània. Montbau és fruit directe d’aquesta transferència cultural: un barri que reinterpreta els principis del modernisme internacional per adaptar-los a la Barcelona del moment. Aquesta doble filiació del projecte de Montbau, com a resultat d’una influència externa i com a resposta a un context local, planteja una pregunta central que articula tot el treball: fins a quin punt l’aplicació d’uns mateixos principis urbanístics ha donat lloc a resultats socials diferents? Més concretament, és possible que Montbau, tot i tenir menys projecció internacional, hagi acabat funcionant millor en termes de cohesió social que el seu precedent directe? Aquest treball s’ha proposat abordar aquesta pregunta a partir d’una anàlisi comparativa entre Montbau i Hansaviertel, no només des del punt de vista formal, sinó també social i funcional. L’objectiu principal és posar en contrast dos barris que comparteixen orígens ideològics similars, però que han tingut trajectòries divergents. A través d’aquesta comparació, el treball aspira a explorar com aquests espais, pensats originalment per a una vida millor, s’han transformat al llarg del temps i com responen avui a les necessitats dels seus habitants.