On dormen els que fan collita? Respostes arquitectòniques flexibles a les necessitats dels temporers a la comarca del Segrià

Abstract

Aquest Treball Final de Grau investiga les condicions d’allotjament dels treballadors temporers a la comarca del Segrià, centrant-se en la capacitat de resposta de les infraestructures actuals i en el potencial de l’arquitectura flexible com a eina per millorar-les. En un context marcat per la manca d’habitatge digne per a col·lectius vulnerables, es planteja una reflexió crítica sobre els espais d’acollida existents i les seves limitacions arquitectòniques. La primera part del treball consisteix en l’anàlisi detallada de quatre casos reals d’allotjament a les Terres de Lleida. Mitjançant visites in situ i entrevistes amb els responsables dels equipaments, s’estudien diversos aspectes com les condicions constructives, la configuració de les habitacions, la presència, o absència, d’equipaments, la seguretat, la privacitat i l’adaptabilitat als diferents perfils d’usuaris. A partir d’aquest diagnòstic es detecta una mancança generalitzada de flexibilitat espacial, així com una incapacitat dels equipaments per adaptar-se a la demanda estacional i a les necessitats específiques dels temporers. Això obre la porta a la segona part del treball, que explora diversos referents d’arquitectura flexible, des de refugis d’emergència fins a solucions modulars desmuntables. Aquests exemples permeten identificar criteris clau per repensar l’allotjament temporal des d’una perspectiva arquitectònica més humanitzada, sostenible i reproduïble. Finalment, es proposa una aproximació conceptual sobre com aquests sistemes podrien adaptar-se al context lleidatà, tot apuntant cap a noves tipologies arquitectòniques capaces de garantir dignitat, funcionalitat i integració social per als treballadors temporers.

This Final Degree Project investigates the housing conditions of seasonal agricultural workers in the Segrià region, focusing on the responsiveness of current infrastructures and the potential of flexible architecture as a tool for improvement. In a context marked by the lack of adequate housing for vulnerable groups, the project presents a critical reflection on existing accommodation facilities and their architectural limitations. The first part of the study consists of a detailed analysis of four real-life housing cases in “Terres de Lleida”. Through on-site visits and interviews with facility managers, the research examines various aspects such as the construction conditions, room layouts, the presence or absence of essential services, safety, privacy, and adaptability to the diverse needs of the users. From this diagnosis, a general lack of spatial flexibility is identified, as well as the inability of the facilities to adapt to seasonal demand and to the specific requirements of seasonal workers. This leads into the second part of the project, which explores various examples of flexible architecture, ranging from emergency shelters to dismantlable modular solutions. These case studies help identify key criteria for rethinking temporary housing through a more human-centered, sustainable, and replicable architectural lens. Finally, the project proposes a conceptual approach on how such systems could be adapted to the context of Lleida, suggesting new architectural typologies capable of ensuring dignity, functionality, and social integration for seasonal workers.