El paper de l'espai lliure verd en 5 projectes de reprogramació de grans infraestructures obsoletes en 5 ciutats contemporànies

Abstract

Aquest treball analitza la reprogramació d’espais infraestructurals obsolets en grans ciutats a través de projectes contemporanis en els que pren una importància cabdal l’espai lliure públic. En el marc d’una revisió teòrica de les transformacions urbanes engegades en grans metròpolis a finals del segle XX i a principis del segle XXI, es detecta que hi ha una línia de treball sobre algunes infraestructures que, per les pròpies dinàmiques funcionals i naturals de les ciutats i les necessitats derivades de la seva expansió, han quedat obsoletes. En aquest context, la regeneració urbana d’aquests espais i la seva integració funcional en el conjunt de la ciutat actual esdevé un tema d’interès en tant que són processos de transformació protagonistes en la definició del present i futur de la metròpolis. Així, d’entre aquests, l’estudi analitza 5 projectes que es poden considerar reeixits, i es fixa especialment en el paper de l’espai verd en la concepció i els resultats dels esmenats projectes, així com les externalitats que se’n deriven de cara a la consecució d’una ciutat futura més equilibrada, sostenible i resilient, tant a nivell ecològic i ambiental com a nivell social. Són projectes que converteixen les infraestructures existents en un paisatge dinàmic, on mana l’espai lliure públic com a escenari de processos ambientals, ecològics, socials i culturals, garantint així la seva resiliència i sostenibilitat al llarg del temps envers fenòmens externs adversos. Els projectes estudiats exemplifiquen diversos patrons d’intervenció en la transformació d’infraestructures urbanes que, si bé són diverses entre sí, constitueixen una eina metodològica per a encarar projectes de regeneració urbana amb principis i condicionants diferents però oferint resposta a reptes i qüestions similars. A nivell metodològic, es realitza un anàlisi tècnic i específic sempre amb l’ús del dibuix propi com a eina per la investigació.

Este trabajo analiza la reprogramación de espacios infraestructurales obsoletos en grandes ciudades a través de proyectos contemporáneos en los que el espacio libre público adquiere un papel fundamental.

En el marco de una revisión teórica de las transformaciones urbanas iniciadas en grandes metrópolis a finales del siglo XX y principios del siglo XXI, se identifica una línea de actuación centrada en determinadas infraestructuras que, debido a las propias dinámicas funcionales y naturales de las ciudades y a las necesidades derivadas de su expansión, han quedado obsoletas.

En este contexto, la regeneración urbana de estos espacios y su integración funcional en el conjunto de la ciudad actual se convierte en un tema de interés, en tanto que estos procesos de transformación son protagonistas en la definición del presente y futuro de la metrópolis.

Así, entre estos casos, el estudio analiza cinco proyectos que pueden considerarse exitosos, poniendo especial atención en el papel del espacio verde en la concepción y los resultados de dichos proyectos, así como en las externalidades que de ellos se derivan para la consecución de una ciudad futura más equilibrada, sostenible y resiliente, tanto a nivel ecológico y ambiental como social.

Son proyectos que transforman las infraestructuras existentes en un paisaje dinámico, donde el espacio libre público predomina como escenario de procesos ambientales, ecológicos, sociales y culturales, garantizando así su resiliencia y sostenibilidad a lo largo del tiempo frente a fenómenos adversos externos.

Los proyectos estudiados ejemplifican diversos patrones de intervención en la transformación de infraestructuras urbanas que, si bien son diversos entre sí, constituyen una herramienta metodológica para abordar proyectos de regeneración urbana con principios y condicionantes distintos, pero que responden a retos y cuestiones similares.

A nivel metodológico, se realiza un análisis técnico y específico, siempre utilizando el dibujo

This work analyzes the reprogramming of obsolete infrastructural spaces in large cities through contemporary projects in which public open space plays a key role.

Within the framework of a theoretical review of urban transformations initiated in major metropolises at the end of the 20th century and the beginning of the 21st century, a line of work is identified focusing on certain infrastructures which, due to the functional and natural dynamics of the cities and the needs arising from their expansion, have become obsolete.

In this context, the urban regeneration of these spaces and their functional integration into the current cityscape becomes a topic of interest, as these transformation processes play a central role in shaping the present and future of the metropolis.

Thus, among these, the study analyzes five projects that can be considered successful, paying particular attention to the role of green space in the conception and outcomes of these projects, as well as to the externalities they generate towards achieving a more balanced, sustainable, and resilient future city, both ecologically and socially.

These projects transform existing infrastructures into a dynamic landscape where public open space prevails as the stage for environmental, ecological, social, and cultural processes, thereby ensuring their resilience and long-term sustainability against adverse external phenomena.

The studied projects exemplify various intervention patterns in the transformation of urban infrastructures which, while diverse, constitute a methodological tool for approaching urban regeneration projects with different principles and conditions, yet responding to similar challenges and issues.

At a methodological level, a technical and specific analysis is conducted, always using self-produced drawings as a tool for research.

Award-winning