Residències mixtes: integració de persones de la tercera edat i estudiants al Campus del Baix Llobregat

Abstract

Aquest Treball Final de Màster proposa una residència intergeneracional al Campus del Baix Llobregat de la Universitat Politècnica de Catalunya, a Castelldefels, com a resposta a dues problemàtiques interrelacionades: d’una banda, l’envelliment progressiu de la població catalana i la manca d’alternatives residencials flexibles i sostenibles; i de l’altra, la desconnexió urbana i la baixa vitalitat quotidiana d’un campus que, malgrat la seva situació estratègica i la qualitat dels seus equipaments, resta infrautilitzat fora de l’horari lectiu.

Històricament, el campus s’ubica sobre terrenys del Parc Agrari del Baix Llobregat, un paisatge agrícola fragmentat per la construcció del Canal Olímpic durant els Jocs de 1992. Aquesta condició de frontissa entre ciutat, entorn natural i infraestructures fa del campus un espai amb alt potencial de transformació.

El projecte s’articula a través d’una doble estratègia urbana: vertebrar el campus mitjançant una matriu vegetal que connecta patis i espais lliures, millorant la qualitat ambiental, i restablir les connexions amb la ciutat i el territori agrícola i hídric mitjançant nous recorreguts i relacions visuals. A nivell arquitectònic, la residència es concep com un sistema d’espais comuns i patis verds que fomenten la convivència entre estudiants i gent gran. En l’àmbit constructiu, s’explora l’ús de materials prefabricats de formigó i solucions tecnològiques que combinen eficiència i integració paisatgística.

En conjunt, el TFM proposa un nou model residencial capaç de revitalitzar el campus, reforçar la seva relació amb el Parc Agrari i generar sinergies positives entre generacions, sostenibilitat ambiental i vida universitària.

Este Trabajo Final de Máster propone una residencia intergeneracional en el Campus del Baix Llobregat de la Universitat Politècnica de Catalunya, en Castelldefels, como respuesta a dos problemáticas interrelacionadas: por un lado, el progresivo envejecimiento de la población catalana y la falta de alternativas residenciales flexibles y sostenibles; y por otro, la desconexión urbana y la baja vitalidad cotidiana de un campus que, pese a su situación estratégica y la calidad de sus equipamientos, permanece infrautilizado fuera del horario lectivo.

Históricamente, el campus se ubica sobre terrenos del Parc Agrari del Baix Llobregat, un paisaje agrícola fragmentado por la construcción del Canal Olímpico durante los Juegos de 1992. Esta condición de frontera entre ciudad, entorno natural e infraestructuras convierte al campus en un espacio con alto potencial de transformación.

El proyecto se articula a través de una doble estrategia urbana: vertebrar el campus mediante una matriz vegetal que conecta patios y espacios libres, mejorando la calidad ambiental, y restablecer las conexiones con la ciudad y el territorio agrícola e hídrico mediante nuevos recorridos y relaciones visuales. A nivel arquitectónico, la residencia se concibe como un sistema de espacios comunes y patios verdes que fomentan la convivencia entre estudiantes y personas mayores. En el ámbito constructivo, se explora el uso de materiales prefabricados de hormigón y soluciones tecnológicas que combinan eficiencia e integración paisajística.

En conjunto, el TFM propone un nuevo modelo residencial capaz de revitalizar el campus, reforzar su relación con el Parc Agrari y generar sinergias positivas entre generaciones, sostenibilidad ambiental y vida universitaria.

This Master’s Thesis proposes an intergenerational residence on the Baix Llobregat Campus of the Universitat Politècnica de Catalunya, in Castelldefels, as a response to two interrelated issues: on the one hand, the progressive ageing of the Catalan population and the lack of flexible and sustainable residential alternatives; and on the other, the urban disconnection and limited daily vitality of a campus which, despite its strategic location and the quality of its facilities, remains underused outside teaching hours.

Historically, the campus was built on land belonging to the Parc Agrari del Baix Llobregat, an agricultural landscape fragmented by the construction of the Olympic Canal during the 1992 Games. This condition, at the intersection of city, natural environment, and infrastructures, makes the campus a site with great potential for transformation.

The project is structured through a dual urban strategy: the articulation of a vegetal matrix that connects courtyards and open spaces, improving environmental quality, and the reconnection with the city and the agricultural and hydraulic systems through new pathways and visual links. At the architectural scale, the residence is conceived as a system of common areas and green courtyards that promote interaction between students and the elderly. At the constructive level, the project explores the use of prefabricated concrete elements and technological solutions that combine efficiency with landscape integration.

Overall, this thesis proposes a new residential model capable of revitalising the campus, strengthening its relationship with the Parc Agrari, and generating positive synergies between generations, environmental sustainability, and university life.