Anàlisi i optimització de les tasques de manteniment d'una flota aeronàutica

Abstract

This bachelor's degree thesis explores the operational and economic impact of scalability within aircraft maintenance programs, with a particular focus on its implementation an airline such as Vueling. The primary objective is to understand how the optimization of the maintenance program works and, as a consequence, to analyse how it the fleet availability and the revenues. The study is divided into two main parts. The first section establishes a theoretical framework reviewing the evolution of maintenance programs under MSG-3 logic, the role of ICAO and EASA within the regulatory framework, the associated certification processes, and the mechanisms of interval escalation based on empirical data and statistical analyses. The second part focuses on the detailed examination of MPD task 553004-01-1, related to the inspection of the vertical stabilizer attachment fittings. This task has historically been escalated within MRB working groups. Using MSG-3 methodology and data provided by Airbus and Vueling, the feasibility of extending the current six-year to twelve years is assessed. The results show that although the direct workload of the task is limited, the aggregated impact of its escalation is significant, as it contributes to reducing the turnaround time of heavy inspections, increasing scheduling flexibility, and improving the efficiency in the use of human and material resources. Finally, the thesis highlights the strategic and sustainability benefits associated with maintenance optimization, emphasizing its contribution to cost reduction, fleet health improvement, and a more responsible use of resources, while opening the door to future research lines applicable to other structural and zonal tasks

Aquest treball de fi de grau estudia l'impacte operatiu i econòmic de l'escalabilitat en els programes de manteniment aeronàutic, amb un enfocament específic a la seva aplicació en una aerolínia com Vueling. L'objectiu principal és entendre com s'optimitzen els programes de manteniment i en conseqüència, analitzar-ne com afecta a la disponibilitat de la flota i els ingressos. L'estudi s'estructura en dues parts. La primera part desenvolupa un marc teòric que revisa l'evolució dels programes de manteniment sota la lògica MSG-3, el paper de l'OACI i l'EASA en el marc regulador, els processos de certificació associats i els mecanismes d'escalació d'intervals basats en dades empíriques i anàlisi estadístiques. La segona part es centra en l'estudi detallat de la tasca MPD 553004-01-1, relativa a la inspecció dels punts d'ancoratge de l'estabilitzador vertical, històricament escalada en el grups de treball del MRB. Mitjançant la metodologia MSG-3 i de les dades proporcionades per Airbus i Vueling, es planteja la viabilitat de l'ampliació de l'interval actual de 6 anys fins als 12 anys. Els resultats mostren que, malgrat que l'esforç directe de la tasca és reduït, l'impacte agregat de la seva escalació és rellevant, ja que contribueix a reduir el temps d'escala de les inspeccions pesades, a incrementar la flexibilitat en la programació i a millorar l'eficiència en l'ús dels recursos humans i materials. Finalment, el treball destaca els beneficis estratègics i de sostenibilitat associats a l'optimització del manteniment, subratllant la seva contribució a la reducció de costos, a la millora de la salut de la flota i a un ús més responsable dels recursos, i obre la porta a futures línies de recerca aplicables a altres tasques estructurals i zonals.

9 - Indústria, Innovació i Infraestructura

12 - Producció i Consum Responsables