dc.description.abstract
L’accidentalitat és una de les primeres causes de mortalitat de la nostra societat. En el cas de
Catalunya sense anar més lluny, les conseqüències dels accidents de trànsit a les nostres
carreteres des de l’inici de l’any 2010 fins a la data de redacció d’aquest TFC suposen un balanç
de 103 morts i 449 ferits greus, segons dades del Servei Català de Trànsit.
Centrant‐nos en l’àmbit de l’Enginyeria Civil, la nostra professió s’encarrega de millorar les
infraestructures i de construir aquelles obres d’enginyeria que faciliten i milloren la vida
quotidiana dels ciutadans. L’enginyeria de carreteres s’encarrega d’enfocar aquells
coneixements enginyerils al disseny, conservació i explotació de les infraestructures per on
circulen els vehicles.
Tot i que la seguretat viària és un camp molt ampli, on les conseqüències dramàtiques sempre
són combinació de diversos factors, aquest TFC té com a objectiu estudiar els criteris
d’implantació de mesures que permetin reduir accidents a partir de l’anàlisi de dues variables:
la intensitat i la velocitat dels vehicles. Aquestes variables s’obtenen a partir d’aforaments de
trànsit. Es descriuen amb detall els diferents mètodes d’aforar, i més específicament el procés i la metodologia utilitzada amb els tubs pneumàtics. Per altra banda, s’avaluen i s’expliquen les
principals millores en seguretat viària que es poden implantar.
A la vessant més pràctica d’aquest TFC, s’han realitzat 119 estudis de trànsit a la xarxa de
carreteres de la Generalitat de Catalunya, concretament a la província de Barcelona. En
aquests estudis s’ha creat un protocol que té com a objectiu minimitzar l’existència d’errors en
les mesures, així com uniformitzar el procés d’obtenció de les dades. S’exposen amb detall 20
dels estudis de trànsit més característics, plantejant la problemàtica existent. Tot seguit, a
partir dels resultats obtinguts als aforaments, juntament amb l’estudi corresponent de
visibilitats, senyalització i accidentalitat, es proposen millores en seguretat viària.
Resulta complicat concretar un únic model de presa de decisions vàlid per a cada cas.
Tanmateix, es proposen unes directrius generals que permeten orientar als tècnics de
carreteres a prioritzar la implantació de millores de manera adient.
Finalment, i com a conclusió, es posa de manifest que per a millorar la seguretat viària no
sempre és necessari l’execució de grans obres ni la inversió de grans pressupostos. Amb un
estudi adequat de les diferents variables implicades i l’adopció de mesures molt més senzilles i
econòmiques, però eficients alhora, es pot aconseguir l’objectiu de reduir l’accidentalitat .
