Children with the attention deficit hyperactivity disorder (ADHD) are often accompanied by low competition and social functioning, resulting in rejection and consequent social isolation. The aim of this study is to conduct a review to study the effectiveness of various psychosocial interventions, pharmacological or a combination of both, in order to analyze how these interventions influence the social behavior of children with ADHD. The results show a significant improvement in social and emotional adjustment of children when training parents and teachers. Although no conclusive results are obtained in terms of knowing whether psychosocial intervention enhances the benefits of pharmacotherapy, the results of this review highlight the importance of training social competence in children with ADHD.

Los niños con trastorno por déficit de atención con hiperactividad (TDAH) frecuentemente presentan problemas de regulación emocional e interacciones sociales, que derivan en un rechazo y consecuente aislamiento social. El objetivo del presente estudio es realizar una revisión sobre la eficacia de diversas intervenciones de tipo psicosocial, farmacológica o una combinación de ambas, con la finalidad de analizar cómo dichas intervenciones influyen en el comportamiento social de los niños con TDAH. Los resultados obtenidos evidencian que se obtiene una mejora significativa en la adaptación social y emocional de los niños cuando se realiza entrenamiento a padres y profesores. A pesar de que no se obtienen resultados concluyentes en cuanto a conocer si la intervención psicosocial aumenta los beneficios del tratamiento farmacológico, los resultados de esta revisión ponen de manifiesto la importancia de trabajar la competencia social en los niños con TDAH.

Els nens amb trastorn per deficiència d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) freqüentment presenten problemes de regulació emocional i interaccions socials, que deriven en un rebuig i conseqüent aïllament social. L'objectiu del present estudi és realitzar una revisió sobre l'eficàcia de diverses intervencions de tipus psicosocial, farmacològica o una combinació d'ambdues, amb l'objectiu d'analitzar com aquestes intervencions influeixen en el comportament social dels nens amb TDAH. Els resultats obtinguts evidencien que s'obté una millora significativa en l'adaptació social i emocional dels nens quan es fa l'entrenament a pares i professors. A pesar de que no s'obtinguin resultats concloents quant a saber si la intervenció psicosocial augmenta els beneficis del tractament farmacològic, els resultats d'aquesta revisió posen de manifest la importància de treballar la competència social en els nens amb TDAH.