Aquell dia de novembre la Carme Ribé havia vingut a l'Escola a escoltar la conferència de la Lola Badia i la Teresa Vinyoles sobre el Tirant —mai no es perdia els actes de l'Escola. Vam parlar de la seva estada a Anglaterra i una mica de Reus, la nostra ciutat natal —aquest era un tema que teníem en comú a part de la professió. La Carme lluïa les seves galtes de cirereta i l'aire alegre de sempre. Era el darrer cop que l'havia de veure; al cap d'unes setmanes vaig saber que era morta.