Les polítiques de joventut s'associen a la transversalitat com una forma de gestió necessària i alhora complicada de dur a terme. En aquest treball es planteja una anàlisi sobre com s'organitzen les polítiques de joventut, a través de quins agents i en quins entorns. Centrant l’interès en el món local com agent protagonista, i a tal efecte s'analitza el cas del Prat de Llobregat. Per complementar tota la conceptualització, s'apunta un model possible per posar en joc elements de reflexió per a la millora de la transversalitat, aplicada de forma real als entorns organitzatius. Es presta atenció a la dimensió operativa, d'una forma discursiva i amb la voluntat d'aportar elements que es puguin aplicar a la pràctica