La Conca de Barbera és una comarca geogràficament tancada, amb una terra i un clima adient per a la viticultura. La crisi agraria de finals del segle XIX, sobreproducció i fil·loxera, anorreà una estructura econòmica monocultivadora de vinya i una magre indústria vinculada a la producció vinícola (boters, alcoho- ler s...), la qual cosa genera una emigració en massa dels més febles (jornalers) o dels sense futur (boters), i un infern per als qui restaren a la Conca.