L'article presenta el cas de l'Alguer (Sardenya) com a confí de la llengua catalana, enfront del sard i l'italià. Fa un repàs històric i exposa les relacions entre aquestes llengües, denuncia les actituds retrògrades que s'aprofiten d'aquestes situacions, i assenyala els instruments i els camins que permeten encara una certa possibilitat de supervivència.