Com altres col·lectius vençuts, els exiliats austriacistes van fer un important esforç de reflexió política i historiogràfica. Les obres elaborades en aquell context fins a la fi del decenni de 1740 no obeïen, però, a un pur sentiment de nostàlgia, sinó al desig d'incidir en una realitat que encara creien provisional i reversible. La categoria intel·lectual i política d'alguns dels exiliats i el seu contacte, en el marc de la monarquia habsbúrguica, amb els grans corrents culturals d'arreu d'Europa, van donar a les seves obres un inequívoc segell de qualitat i, alhora, un contingut singular, forjat en l'experiència pròpia i en el coneixement d'altres realitats polítiques.