A Bartleby y compañía, Giovanni Albertocchi és citat com a autor d'un llibre deliciós on «se estudian con suma gracia las argucias que en su epistolario inventaba Manzoni para decir que no». Amb aquesta pinzellada, Vila-Matas dóna constància dels aspectes més remarcables de l'activitat de l'estudiós italià: d'una banda, la primacia de l'exegesi manzoniana; de l'altra banda, la capacitat fabulatòria amb què converteix els seus treballs acadèmics en petits relats, tot deixant que el lector participi a les investigacions literàries com si estigués acompanyant un detectiu cap a l'escenari del crim.