|
Abstract:
|
La necessitat per explicar allò que ens agrada, allò que ens commou i ens atrau, la trobem a l’antiga Grècia, el bressol de les primeres preocupacions estètiques. Sens dubte, la poesia, l’escultura, l’arquitectura i la pintura grega han estat considerades el patró de la perfecció estètica en el Renaixement i en les èpoques posteriors. Però de quina forma percebien els grecs la bellesa? De quin mode podia afectar allò bell a l’home? A través de quines pautes s’establia si un objecte era bell o no ho era? Sostinc que les percepcions estètiques en la Grècia antiga estaven vinculades a les finalitats funcionals i que es tractava d’una estètica que no es distingia de la resta de dimensions de la realitat. |
