Treball de fi de grau d'Infermeria

Director: Antonio Moreno

Coordinadors: Marta López i Antonio Moreno

Introducción: Teniendo en cuenta que los trastornos depresivos suponen una de las patologías crónicas más prevalentes y que afectan en su mayoría a mujeres mayores de 65 años, es importante conocer y desarrollar estrategias e intervenciones que logren restablecer el bienestar y la salud de este grupo vulnerable de la población. En este punto, entra en juego el papel de la actividad física ya que conforma una de las herramientas que más beneficios en salud genera a nivel general y que por tanto puede emplearse en este sector de la población de una forma adaptada. Por este motivo, el siguiente proyecto de investigación plantea la implementación de un programa de actividad física adaptado y auto-elaborado para las mujeres mayores de 65 años diagnosticadas de trastorno depresivo a través de una Investigación Acción-Participativa y su posterior evaluación partiendo de los efectos generados en materia de bienestar percibido y sintomatología ansiosodepresiva. Objetivos: a) Generar cambios en la percepción de bienestar de las mujeres mayores de 65 años/ndiagnosticadas de trastorno depresivo a partir de la implementación de un programa de actividad física adaptado y auto-elaborado, a través de una Investigación Acción-Participativa (IAP). b) Evaluar el impacto de la implementación del programa de actividad física en términos de mejora de la sintomatología ansioso-depresiva en las participantes. Metodología: Se plantea una metodología mixta secuencial y transformativa. Por un lado cualitativa mediante la utilización del método IAP para implementar el programa de actividad física, y por otro lado cuantitativa mediante un diseño experimental pre-test post-test con grupo control que permita evaluar el impacto de éste en términos de mejora de la sintomatología ansioso-depresiva. Las participantes encargadas de llevar a cabo el proyecto serán un total de 32 mujeres (16 grupo experimental y 16 grupo control) mayores de 65 años diagnosticadas de trastorno depresivo y seguidas en el CSMA Sant Martí Sud. Para su selección se llevará a cabo un muestreo de conveniencia de tipo consecutivo. La recogida de datos para las técnicas cualitativas se efectuará mediante la observación participante pasiva, diarios reflexivos, grupos de discusión, observación participante activa y entrevista individual/nde respuesta abierta. La escala de ansiedad de Hamilton, el inventario de depresión de Beck y las escalas de bienestar percibido de Ryff conformarán los instrumentos de recogida de datos cuantitativos. El análisis cualitativo de los datos se realizará mediante la técnica de análisis de contenido, mientras que el análisis cuantitativo se efectuará mediante estadística descriptiva e inferencial a través del programa SPSS 22.0. Consideraciones finales: Como resultados del estudio, se espera obtener datos cualitativos y cuantitativos que confirmen los efectos generados por la implementación del programa de actividad física a través de la IAP en términos de bienestar percibido y sintomatología ansioso-depresiva.

Introducció: Tenint en compte que els trastorns depressius suposen una de les patologies cròniques més prevalents i que afecten majoritàriament a dones majors de 65 anys, és important conèixer i desenvolupar estratègies i intervencions que aconsegueixin restablir el benestar i la salut d'aquest grup vulnerable de la població. En aquest punt, entra en joc el paper de l'activitat física ja que conforma una de les eines que més beneficis en salut genera a nivell general i que per tant pot emprar-se en aquest sector de la població d'una forma adaptada. Per aquest motiu, el següent projecte d'investigació planteja la implementació d'un programa d'activitat física adaptat i auto-elaborat per a les dones majors de 65 anys diagnosticades de trastorn depressiu a través d'una Investigació Acció-Participativa i la seva posterior avaluació partint dels efectes generats en matèria de benestar percebut i simptomatologia ansiós-depressiva. Objectius: a) Generar canvis en la percepció de benestar de les dones majors de 65 anys diagnosticades de trastorn depressiu a partir de la implementació d'un programa d'activitat física adaptat i auto-elaborat, a través d'una Investigació Acció-Participativa (IAP) . b) Avaluar l'impacte de la implementació del programa d'activitat física en termes de millora de la simptomatologia ansiós-depressiva en les participants. Metodologia: Es planteja una metodologia mixta seqüencial i transformativa. D'una banda qualitativa mitjançant la utilització del mètode IAP per implementar el programa d'activitat física, i d'altra banda quantitativa mitjançant un disseny experimental pretest-posttest amb grup control que permeti avaluar l'impacte d'aquest en termes de millora de la simptomatologia ansiós-depressiva. Les participants encarregades de dur a terme el projecte seran un total de 30 dones (16 grup experimental i 16 grup control) majors de 65 anys diagnosticades de trastorn depressiu i seguides al CSMA Sant Martí Sud. Per a la seva selecció es durà a terme un mostreig de conveniència de tipus consecutiu. La recollida de dades per a les tècniques qualitatives s'efectuarà mitjançant l'observació participant passiva, diaris reflexius, grups de discussió, observació participant activa i entrevista individual de resposta oberta. L'escala d'ansietat de Hamilton, l'inventari de depressió de Beck i les escales de benestar percebut de Ryff conformaran els instruments de recollida de dades quantitatives. L'anàlisi qualitatiu de les dades es realitzarà mitjançant la tècnica d'anàlisi de contingut, mentre que l'anàlisi quantitatiu s'efectuarà mitjançant l’estadística descriptiva i inferencial mitjançant el programa SPSS 22.0. Consideracions finals: Com a resultats de l'estudi, s'espera obtenir dades qualitatives i quantitatives que confirmin els efectes generats per la implementació del programa d'activitat física a través de la IAP en termes de benestar percebut i simptomatologia ansiós-depressiva.

Introduction: Considering that depressive disorders are one of the most prevalent chronic/npathologies and which mainly affect women over the age of sixty-five, it's important to know and/ndevelop strategies and interventions which restore the well-being and health of this vulnerable/npopulation group. Hereupon, the role of physical activity comes into play here, as it represents one of/nthe tools that generally produce more health benefits and thus can be used in this sector of the/npopulation in an adapted way. As a result, this research project sets out the implementation of an adapted, self-made physical activity programme for women over the age of sixty five diagnosed with depressive disorder by means of a participatory action research and its following assessment from outcome generated with regards to perceived well-being and anxious depressive symptomatology./nAims: a) Creating changes in the perceived well being of women over the age of sixty five diagnosed/nwith depressive disorder by means of the implementation of an adapted, self-made physical activity/nprogramme by means of a Participatory-Action Research. b) Assessing the impact of the implementation of the physical activity programme in terms of improving the anxious depressive symptomatology of participants. Methodology: It is set out a sequential, transformative mixed methodology. On the one hand, qualitative using the Participatory-Action Research method to implement the physical activity programme, and on the other hand, quantitative by means of an experimental design pre-test posttest with control group to assess the impact of it in terms of improving the anxious depressive symptomatology. The participants responsible for carrying out the project will consist of thirty-five women (16 experimental group and 16 control group) over the age of sixty-five diagnosed with depressive disorder and followed in the CSMA Sant Martí Sud. For your selection will be held convenience sampling consecutive type. Data collection for qualitative techniques will be held by means of passive observation participant, reflexive notebooks, discussion groups, active observation participant and individual interview of open answers. The Hamilton Anxiety Scale, the Beck Depression Inventory and the Ryff perceived Well-being Scale will form the instruments of quantitative data collection. The qualitative analysis of data will be made using a content analysis technique, while the quantitative analysis will be made using a descriptive, inferential statistics by means of a SPSS 22.0 programme. Final considerations: As results of the study are expected to obtain qualitative and quantitative data confirming the effects generated by the implementation of the program of physical activity through the IAP in terms of perceived welfare and anxious-depressive symptoms.