|
Abstract:
|
Durant aquests últims anys les noves tecnologies han començat a agafar protagonisme com a eines útils a l’hora de fomentar participació ciutadana i generar acció col·lectiva. En aquest sentit el crowdsourcing constitucional és una activitat iniciada per un individu, organització o institució que permet que la ciutadania pugui aportar, a través d’internet, els seus coneixements i opinions en el transcurs d’un procés d’elaboració d’una constitució. Tot sabent que la relació entre tecnologia i democràcia és un tema controvertit, en aquest treball s’utilitza l’anàlisi documental per conèixer quatre de les experiències més rellevants de crowdsourcing constitucional fetes fins ara, situades al Marroc, Islàndia, Xile i Catalunya. Els resultats indiquen que pot ser una bona manera de complementar la participació convencional en donar l’oportunitat a que la ciutadania, i en especial sectors joves que acostumen a estar allunyats dels mecanismes tradicionals, participi sense intermediaris en el procés de creació de quelcom tan important com és una constitució. Tanmateix, hi ha múltiples maneres d’iniciar un procés de crowdsourcing constitucional i l’elecció de com fer-ho condiciona el resultat fins al punt que enlloc d’un mecanisme de participació podem estar davant d’una eina de control social. L’adequació del text base utilitzat, l’alineament d’objectius amb els del procés constituent, una gestió transparent i tenir en compte que les aportacions rebudes no són representatives del conjunt de la societat són quatre elements clau perquè això no succeeixi. |
