Sobre la relació entre l'escriptor barceloní Josep M. de Sagarra i Castellarnau i el periodista vigatà Manuel Brunet i Solà destacats de la generació del periodisme català d'entreguerres. En el present article es pretén abordar la descripció de la relació personal i intel·lectual entre aquests dos autors, especialment a partir dels anys trenta, fent especial èmfasi en el retrat de l'admiració literària professada pel primer envers el segon, al qual considerava -amb fonament- un dels grans autors de la literatura catalana del segle XX