One of the contributions made by children's geographies to the field of geography is the inclusion of children as agents that create space, because children use and produce space as well as adults. We understand that schools should benefit from this knowledge and include it in the teaching of geography, so learners can better understand how they use space. The aim of this paper is to connect the fields of children's geographies and geography education in order to enrich the latter. To this end, we propose a model based on four main ideas: children must be considered as social actors that produce space; how children appropriate their space and places is relevant; studying children's spatial representation of places and spaces as well understanding children's places is essential

L’une des principales contributions des géographies des enfants à la discipline de la géographie est l’inclusion des enfants en tant qu’agents créant de l’espace, car les enfants utilisent et produisent de l’espace aussi bien que les adultes. Nous considérons que les écoles devraient bénéficier de ces connaissances et les inclure dans l’enseignement de la géographie, afin que les enfants puissent mieux comprendre comment ils utilisent l’espace. L’objectif de cet article est de relier les disciplines des géographies des enfants et de l’éducation géographique afin d’enrichir cette dernière. Nous proposons un modèle pour le faire en fonction de quatre idées principales: les enfants doivent être considérés comme des acteurs sociaux produisant de l’espace ; il est important de savoir comment les enfants s’approprient leur espace et leurs lieux ; leur représentation spatiale des lieux et des espaces est essentielle, ainsi que l’étude des lieux des enfants

Una de las principales aportaciones de las geografías de los niños y de las niñas a la disciplina geográfica ha sido su inclusión como actores de creación o producción de espacio, ya que lo utilizan y lo viven según sus necesidades y sus criterios, y lo hacen de forma legítima. La escuela debe, por tanto, beneficiarse de este conocimiento y conectarlo con la manera de enseñar la geografía, para que, así, el alumnado comprenda mejor el uso que realizan del espacio. El objetivo del presente artículo es conectar estos dos ámbitos que han permanecido distantes y, para ello, se aporta una propuesta acerca de cómo las geografías de los niños y de las niñas puede incorporarse a la enseñanza de la geografía a partir de los cuatro aspectos principales siguientes: considerar que los niños y las niñas son actores socioespaciales, tener en cuenta el modo cómo se lleva a cabo la apropiación del espacio en la infancia, atender a las primeras representaciones de la experiencia espacial y conocer cómo son los lugares del alumnado que se educa

Una de les aportacions principals de les geografies dels nens i de les nenes a la disciplina geogràfica ha estat la inclusió dels infants com a actors de creació o producció d’espai, ja que l’utilitzen i el viuen segons les seves necessitats i els seus criteris, i ho fan de manera legítima. Per tant, l’escola ha de beneficiar-se d’aquest coneixement i connectar-lo amb la manera d’ensenyar geografia, perquè l’ús de l’espai per part de les criatures sigui més ben comprès per elles mateixes. L’objectiu del present article és connectar aquests dos àmbits que han caminat de manera paral·lela a partir de l’elaboració d’una proposta sobre com es poden acostar les geografies de la infància a la didàctica de la geografia, per tal que aquesta última incorpori la recerca i la conceptualització produïda per la primera. Els quatre pilars d’aquest model són: considerar que els nens i les nenes són agents socioespacials, tenir en compte la manera com es du a terme l’apropiació de l’espai a la infància, atendre les primeres representacions de l’experiència espacial i conèixer de quina manera són els llocs d’infància de l’alumnat que s’educa