Descartes, Rousseau i Kant redueixen l'home a un nivell de naturalesa abstracta intel·ligible, per efectes exteriors a l'home: reforma del mètode, la qual produirà "la més elevada i perfecta moral" —Descartes—reforma de la societat, la qual retornarà a l'home la seva bondat primitiva —Rousseau—; reforma de la filosofia i de la raó que assegurarà el "regnat dels fins" —Kant—. Segons Kant, la moral ha d'aplicar-se "a tot ésser racional en general", i totes le lleis morals han de ser deduïdes "del concepte universal d'un ésser racional en general"