According to an old Ciceronian doctrine, force and fraud are the elements configuring the animal part in politics. In the Commedia, Dante identified these concepts with the two causes of injustice punished by the heavens and used his distinction in the main criterion to mark off the infernal territories. This article comes from the story told by Dante of what he felt in the Inferno circle where he met Guido da Montefeltro, who had been condemned for having advised Boniface VIII to use fraud, to deal with the council and about the relationship between knowledge and power. He makes a suggestion to read Ramon Llull’s The Book of the Beasts as a mirror where the author, following that doctrine and the literary tradition of animalistic fables, uses beasts to instruct the prince in the secrets of domination, with lessons on the power of force and the power of deceit, leaving aside the discourse on justice that defines good governance

La força i el frau són, segons una vella doctrina ciceroniana, els elements que configuren la part animal de la política. Dante, a la Commedia, va identificar aquests conceptes amb les dues causes de la injustícia que el cel castiga i va usar la seva distinció en el principal criteri de demarcació entre els territoris infernals. Aquest article parteix del relat que Dante fa del que va sentir al cercle de l’Infern on es troba Guido da Montefeltro condemnat per haver aconsellat a Bonifaci VIII el recurs al frau per tractar la qüestió del consell i de la relació entre el saber i el poder. I proposa la lectura del Llibre de les bèsties de Ramon Llull com un mirall en què l’autor, d’acord amb aquella doctrina i amb la tradició literària de les faules animalístiques, recorre a les feres per instruir el príncep sobre els secrets del domini, amb unes lliçons que parlen del poder de la força i del poder de l’engany i que deixen al marge el discurs sobre la justícia que defineix el bon govern