Aquest estudi pretén mostrar com una cort perifèrica dins de la monarquia espanyola com la dels Centelles, comtes d’Oliva, tot imitant fil per randa la dels Este de Ferrara i la seva brillant presència en la Itàlia renaixentista mitjançant el mecenatge de Boiardo i d’Ariosto, va importar aquells esquemes i es va envoltar d’un grup d’escriptors que van constituir el nucli inicial de la recepció, difusió i continuació castellana de l’èpica d’Ariosto a la península Ibèrica. Gairebé es podria afirmar que la propagació en castellà de l’Orlando furioso a la península Ibèrica estava monopolitzada en gran part pel clan dels Centelles. Un cercle en el qual localitzem, segons tots els indicis, el traductor de Gli asolani de Bembo al castellà: Lluís Santàngel

This paper aims to show how a peripheral court within the Spanish monarchy as was that of the Centelles, counts of Oliva, meticulously imitated Este de Ferrara and her brilliant presence in the Italian Renaissance through the patronage of Boiardo and Ariosto. The stet imported these cultural trends and surraunded themselves with a group of writers who formed the initial core of the reception and spreading into Castilian of Ariosto’s epic poetry in the Iberian Peninsula. It could be argued that the spreading of Orlando Furioso into Castilian in the Iberian Peninsula was largely monopolized by the Centelles clan. A circle where we find, according to several sources, Lluís Santàngel, the translator of Bembo’s Gli asolani into Spanish