Caterina Albert, en la seva novel·la Solitut, va triar un nivell de llenguatge concret per a Gaietà, el personatge del pastor. En aquest treball volem constatar, comprovar i demostrar que l’autora no tenia la intenció de crear un llenguatge nou. Caterina Albert tenia la intenció de representar una manera de parlar que ella devia conèixer prou bé perquè estava en contacte amb gent que parlava la seva mateixa llengua però amb un matisos lleugerament diferents

Caterina Albert, in her novel Solitut, chose a particular language level for Gaietà, the character of the shepherd. In this paper, we want to verify, check and prove that the author did not intend to create a new language. Caterina Albert was intended to represent a way of speaking that she must have known very well since she was in contact with people who speak the same language but with slightly different shades