La pobresa energètica salta a les pàgines de la premsa, digital o en paper, la ràdio o la televisió, quan hi ha algun esdeveniment destacable: lleis, directives de la Unió Europea o morts accidentals. Com succeeix en molts altres àmbits, als mitjans de comunicació els costa entrar en un debat a fons sobre aquesta cara de la crisi: si en el cas elèctric estem davant d’un mercat fals o si les privatitzacions optimitzen el servei o són una càrrega per una ciutadania que perd drets. A la immediatesa i superficialitat periodística s’hi suma un altre element gens menyspreable: no és cap secret que les grans companyies subministradores tenen a les seves mans decisions sobre campanyes publicitàries econòmicament importants pels mitjans de comunicació. Això és una espasa de Dàmocles que afebleix, trivialitza i mediatitza el debat.