L'etiologia del càncer es basa fonamentalment en l'aparició d'un dany genètic en una cèl·lula que ocasiona una expressió anormal de determinats gens, els productes dels quals canvien dramàticament el fenotip cel·lular. Com a conseqüència d'aquest fet, les cèl·lules transformades adquireixen tota una sèrie de característiques bioquímiques que els donen un gran avantatge en la seva competició per substrats i factors tròfics amb les cèl·lules normals. El creixement tumoral indueix en l'hoste tot un seguit de canvis metabòlics que es tradueix en un profund desequilibri energètic com a conseqüència de l'elevat grau d'ineficiència metabòlica generat per la massa tumoral en creixement. El conjunt d'alteracions porta al pacient a una profunda caquèxia caracteritzada per una massiva pèrdua de pes i desgast muscular que sovint acaba amb la mort abans que el tumor hagi arribat a adquirir el màxim grau de malignitat. En els darrers anys s'ha pogut comprovar que gran part de les adaptacions metabòliques generades en resposta a l'estímul invasiu són conseqüència de l'acció de compostos alliberats per les pròpies cèl·lules del sistema immunitari de l'animal u individu portador del tumor. Per tot això, la futura recerca en el tractament del càncer ha d'ésser dirigida, d'una banda, a un millor coneixement del sistema bioquímic hoste-tumor i, d'una altra, al desenvolupament de nous fàrmacs antitumorals que tinguin en compte no només l'anihilació del tumor, sinó també la resposta metabòlica de l'hoste, responsable, en molts casos, de l'aparició del síndrome caquèctic i, conseqüentment, de la mort del pacient.