Les contribucions principals de la cartografia a la difusió de la ciència són bàsicament dues. La primera és la pròpia de la disciplina, és a dir, la confecció de mapes detallats i mètricament correctes (isomorfs espacials) de la superfície terrestre. Es pot considerar que aquest objectiu històric s'ha assolit amb plenitud al segle XX. A més, la realització de mapes al llarg de la història, al mateix temps que intentava subministrar documents fiables de la superfície terrestre, ha contribuït a forjar la imatge del món. La segona aportació cabdal es basa en el caràcter de canal de comunicació dels mapes, sobretot dels temàtics. Com a mitjà de comunicació, els mapes presenten un codi propi universal, els trets principals del qual s'analitzen aquí. La implantació dels símbols cartogràfics, les variables visuals que intervenen en el disseny de la simbologia i el comportament perceptiu d'aquestes, configuren la gramàtica bàsica del llenguatge cartogràfic.