|
Abstract:
|
La poliglotització de la població -superadora del bilingüisme tradicional- no ha de representar una pèrdua de funcions fonamentals per al català sinó, ben al contrari, un procés necessàriament emmarcat en una acció conjunta que porti gradualment a l'atorgament de funcions exclusives per al català com a llengua històrica de relació habitual entre els catalans (independentment dels idiomes d'origen en el cas dels ciutadans procedents de migracions). Abocats els grups lingüístics menors del planeta a compartir els seus espais sociocomunicatius amb les llengües d'intercomunicació general, les funcions lingüístiques s'hauran d'estructurar sobre la base del principi de subsidiarietat: tot allò que puguin fer les llengües 'locals' no ho hauran de fer els idiomes 'globals'. L'augment, doncs, del contacte i de la poliglotització ha d'anar acompanyat d'una distribució de funcions adequada a l'estat dels ecosistemes socioculturals dels diversos grups lingüístics històrics, tot vetllant per la preservació de la diversitat lingüística en tant que patrimoni cultural de la humanitat, fet que comportarà limitar les possibles funcions abusives de la interllengua o interllengües més generals. |
