Interspecific interactions between invasive and native fauna are poorly studied. Here we report six fatal attacks by Rose-ringed Parakeets Psittacula krameri, one of the most successful invasive avian species in Europe, on House Sparrows Passer domesticus and Blue Tits Cyanistes caeruleus in Barcelona, Catalonia, Spain. Sparrows and tits were attacked through a 1.5-cm mesh whilst trapped inside funnel traps. Attacks were performed by more than one Rose-ringed Parakeets. An osteological examination of the House Sparrow skeletons revealed that most of the injuries were caused by the drilling and crushing of skull bones. Competition for food or nest-site defence do not seem to be plausible causes for such aggressive behaviour by these parakeets.

Les interaccions interespecífiques entre la fauna invasora i la nativa estan poc estudiades. En aquest treball descrivim sis atacs amb resultat de mort per part de la Cotorra de Kramer Psittacula krameri, una de les espècies d’aus invasores amb més èxit a Europa, sobre el Pardal comú Passer domesticus i la Mallerenga blava Cyanistes caeruleus a la ciutat de Barcelona, Catalunya. Els pardals i les mallerengues van ser atacats a través de la malla de 1,5 cm de diàmetre, amb la qual estaven fetes les trampes d’embut on es trobaven atrapats. Els atacs els van realitzar més d’un individu de Cotorra de Kramer. L’examen osteològic dels esquelets dels pardals morts va revelar que la majoria de les lesions es devien a la perforació i aixafament dels ossos del crani. La competència pel menjar o la defensa del lloc de nidificació no semblen causes plausibles per al comportament agressiu de les cotorres.

Las interacciones interespecíficas entre la fauna invasora y la nativa están poco estudiadas. En este trabajo describimos seis ataques con resultado de muerte por parte de la Cotorra de Kramer Psittacula krameri, una de las especies de aves invasoras más exitosas en Europa, sobre el Gorrión común Passer domesticus y el Herrerillo común Cyanistes caeruleus en la ciudad de Barcelona, Cataluña. Los gorriones y herrerillos fueron atacados a través de la malla de 1,5 cm de diámetro con las que estaban hechas las trampas de embudo, en las que se encontraban atrapados. Los ataques fueron realizados por más de un individuo de Cotorra de Kramer. Un examen osteológico de los esqueletos de los gorriones muertos reveló que la mayoría de las lesiones se debían a la perforación y aplastamiento de los huesos del cráneo. La competencia por la comida o la defensa del sitio de nidificación no parecen causas plausibles para el comportamiento agresivo de las cotorras.