Treball de fi de grau en Traducció i Interpretació. Tutora: Anjana Martínez.

Society progresses and innovates itself at the same time as technology does. The invention of the camera, the cinema, the television and, finally, the Internet has led to the appearance of new products which, together with globalization, have had a direct impact on translation, which has been gradually modelled. Moreover, there is a type of modality that has been consolidated within Translation Studies and it is gaining more and more strength: audiovisual translation. However, the problem is that, in Catalonia as well as in Spain, most of the studies deal with modalities that are already settled, such as dubbing, and they barely focus on the other ones, such as voice-over. Actually, there is an even more unknown field in this modality: reception. Having this into account, our goal is to analyse the reception of voice-over in Catalonia to prove whether factors such as age, language or the audiovisual experience of the audience have an influence on it. To this end, we have published a survey that has been answered by 201 people who are Catalan or Spanish native speakers. We must say that, although we have not been able to obtain a balanced sample of each generation to fully achieve our objective, this study could serve as a baseline for a more extensive one. Thus, we wanted to make people aware of voice-over existence and of the absence of bibliography to give it the importance that it deserves and do not let tradition and lack of awareness prevent it.

La societat avança i s’innova al ritme de la tecnologia, i la invenció de la càmera, del cinema, de la televisió i, finalment, d’Internet ha comportat l’aparició de nous productes que, juntament amb la globalització, han tingut una repercussió directa per a la traducció, que s’ha anat modelant. A més, s’ha consolidat un tipus de modalitat dins dels Estudis de Traducció que cada vegada agafa més pes: la traducció audiovisual. El problema però, és que a Catalunya i a Espanya, la majoria dels estudis s’han encarat cap a modalitats ja arrelades, com el doblatge, i d’altres, com les veus superposades, han quedat inexplorades. De fet, hi ha un camp encara més desconegut en aquesta modalitat: la recepció. Per això, ens hem proposat analitzar la recepció que tenen les veus superposades a Catalunya per veure si depèn de factors com l’edat, la llengua o l’experiència audiovisual de l’espectador; i, per fer-ho, hem aplicat un qüestionari que ens han respost 201 persones amb el català i/o el castellà com a llengua materna. Cal dir que, si bé no hem pogut accedir a una mostra equilibrada de cada generació per assolir plenament el nostre objectiu, el nostre estudi podria servir de punt de partida per un de més extens. Així doncs, hem volgut aportar el nostre granet de sorra per donar-ne a conèixer l’existència i la manca de bibliografia, i per evitar que el costum i el desconeixement impedeixin que les veus superposades es guanyin el lloc que es mereixen.

La sociedad avanza y se innova con la tecnología, y la invención de la cámara, del cine, de la televisión y, finalmente, de Internet ha conllevado la aparición de nuevos productos que, junto con la globalización, han repercutido directamente a la traducción, que se ha ido modelando. Además, se ha consolidado un tipo de modalidad dentro de los Estudios de Traducción que ha ganado cada vez más fuerza: la traducción audiovisual. Sin embargo, el problema es que, en Cataluña y en España, la mayor parte de los estudios se centran en modalidades que, como el doblaje, ya están arraigadas, y otras, como las voces superpuestas, apenas se han investigado. De hecho, todavía hay un campo más desconocido en esta modalidad: la recepción. Debido a este hecho, nos hemos propuesto analizar la recepción de las voces superpuestas en Cataluña para ver si influyen en ella factores como la edad, la lengua o la experiencia audiovisual del espectador. Para ello, hemos publicado un cuestionario que nos han respondido 201 personas cuya lengua materna es el catalán, el español o ambas. Cabe mencionar que, aunque no hemos podido conseguir una muestra equilibrada de cada generación para alcanzar por completo nuestro objetivo, este estudio podría servir de punto de partida para otro más extenso. Así, hemos querido aportar nuestro granito de arena para dar a conocer la existencia de las voces superpuestas y la ausencia de bibliografía, y evitar que la costumbre y el desconocimiento impidan que ocupen el lugar que se merecen.