Treball de fi de grau en Traducció i Interpretació. Tutora: Eva Garcia Pinos.

En este trabajo se trata la traducción entre el catalán y el castellano desde una perspectiva poco frecuente, como es la traducción de canciones, para lograr, entre otras cosas, difundir la cultura musical catalana en el ámbito hispanohablante y comprobar si la similitud formal que existe entre estas lenguas representa o no una ventaja en este tipo de traducción. En este sentido, el trabajo consiste en llevar a cabo la traducción al castellano de cinco canciones catalanas de temática amorosa para que puedan ser cantadas, tomando como base un encargo de traducción que establece la necesidad de mantener la melodía original. Seguidamente, se analizan dichas traducciones a partir de las aportaciones de Franzon (2008), relativas a la cantabilidad y a sus tres niveles (prosodic, poetic y semantic-reflexive match), y a partir de las de Cotes (2005) respecto a los mecanismos de traducción para mantener el ritmo. En estos análisis, además de mencionarse algunas de las dificultades específicas de la traducción y justificarse algunas de las decisiones tomadas, se pone énfasis en aspectos lingüísticos diferenciados del catalán y el castellano que resultan relevantes por afectar de algún modo a la traducción. Así pues, este trabajo, con el que se concluye que la similitud entre ambas lenguas no facilita de forma significativa la tarea de traducir canciones, abre una posible línea de estudio que podría completarse con trabajos futuros que incluyeran más canciones y que, en consecuencia, contribuyeran más significativamente a la difusión de la música catalana.

En aquest treball es tracta la traducció entre el català i el castellà des d’una perspectiva poc freqüent, com és la traducció de cançons, per aconseguir, entre altres coses, difondre la cultura musical catalana en l’àmbit hispanoparlant i comprovar si la similitud formal que existeix entre ambdues llengües representa o no un avantatge en aquest tipus de traducció. En aquest sentit, el treball consisteix a dur a terme la traducció al castellà de cinc cançons catalanes de temàtica amorosa perquè puguin ser cantades, prenent com a base un encàrrec de traducció que estableix la necessitat de mantenir la melodia original. Seguidament, s’analitzen les traduccions a partir de les aportacions de Franzon (2008), relatives a la cantabilitat i als seus tres nivells (prosodic, poetic i semanticreflexive match), i a partir de les de Cotes (2005) respecte als mecanismes de traducció per mantenir el ritme. En aquestes anàlisis, a més d’esmentar algunes de les dificultats específiques de la traducció i de justificar algunes de les decisions que s’han pres, es posa èmfasi en aspectes lingüístics diferenciats del català i el castellà que resulten rellevants perquè afecten la traducció d’alguna manera. Així doncs, aquest treball, amb el qual es conclou que la similitud entre les dues llengües no facilita de forma significativa la traducció de cançons, obre una possible línia d’estudi que podria completar-se amb treballs futurs que incloguessin més cançons i que, en conseqüència, contribuïssin més significativament a la difusió de la música catalana.

In this work the translation between Catalan and Spanish is addressed from an unusual perspective, such as songs translation, to achieve the dissemination of the Catalan musical culture across the Spanish-speaking territories and to verify whether the formal similarity between these two languages is an advantage in this kind of translation or not, among other things. In this regard, this work consists in translating into Spanish five Catalan love songs so that they can be sung, on the basis of a translation assignment which establishes that the translation must maintain the original melody. Next, the translations are analysed from Franzon’s (2008) contributions about singability and its three levels (prosodic, poetic and semantic-reflexive match), as well as from the ones of Cotes (2005) regarding the translation methods to maintain songs’ rhythm. In these analyses, in addition to mentioning some of the specific difficulties of the translation and justifying some of the decisions made, the emphasis is placed on distinguishable linguistic aspects of Catalan and Spanish which are relevant because they affect the translation somehow. Therefore, this work, in which it is concluded that the similarity between both languages does not significantly facilitate songs translation, opens a possible avenue of enquiry that could be completed with future works which contain more songs and contribute to disseminate Catalan music much widely.